Seria convenient que el conseller Francesc Fiol no s'embarcàs en aquesta aventura trilingüista sense tenir molt en compte l'anàlisi dels experts. L'educació és la primera inversió d'un país i en depèn la qualitat dels ciutadans del futur. Si les frivolitats es paguen sempre cares en política, molt més en compte s'ha d'anar quan es tracta de la formació dels més joves. Emprendre iniciatives de més que dubtosa entitat pedagògica és preocupant. Però molt més ho és que això es faci per intentar limitar la influència de la llengua pròpia del país i per intentar acontentar segments electorals conservadors que posen resistència a l'aprenentatge del català i defensen l'hegemonia de l'anglès (una llengua que no aliena l'activitat ciutadana normal) i del castellà (una llengua uniformadora que amenaça d'acabar amb la personalitat d'un poble). I de quina educació estam parlant quan l'alienació i l'uniformisme són potenciats mentre es retalla el màxim possible l'essència cultural d'una comunitat que ha subsistit durant més de 700 anys.

Però és que a sobre aquesta manera de fer les coses va radicalment en contra del que ha de ser un procés pedagògic coherent. I amb l'educació, amb el futur de tots, no s'hi juga.