No tenc cap dubte que les accions violentes per part d'etarres, grapos o integristes islàmics es poden qualificar com a actes de terrorisme, actes que no mereixen més que rebuig, sense importar d'on vénen ni les creences de qui els duen a terme, ja que terrorisme és un acte destinat a atemorir. Seguint aquesta interpretació que es pot trobar en qualsevol diccionari, no es poden qualificar certes accions policíaques com a tals?
Recordem el tracte degradant, violent i de lesions per part d'uns guàrdies «in» civils a Juan Martínez Galdeano a Roquetas de Mar o la mateixa actitud que tengueren uns policies locals a Marbella amb un ciutadà belga, o els maltractaments que hem patit molts de mallorquins per part de les forces policíaques espanyoles pel fet de xerrar català... No es pot considerar això actes de terrorisme? Amb l'agreujant que l'acte és realitzat per una persona que cobra per evitar aquest tipus d'accions o almanco per intentar evitar-les, però mai per provocar-les, o fent els ulls grossos quan es produeix un acte violent per part d'un o més companys seus. No són això actes d'estafa als ciudatans que amb els seus imposts paguen els sous de la Policia?
També cal recordar una de les màximes expressions del terrorisme com és el nazifeixisme o l'extrema dreta, amb les seves accions violentes. L'organització etarra, des del seu naixement, l'any 1959, fins ara ha causat unes 800 víctimes, més o menys les mateixes que causà el feixisme franquista només dins Manacor del setembre del 1936 a l'abril del 1937.
Com s'entén, doncs, que molts membres del PP, que tant xerren de democràcia, estat de dret i llibertat, puguin ser tan caragruixades, ja que no només no han condemnat el franquisme, sinó que han finançat la Fundació Franco, han fet costat a una guerra que ha costat ja milers de víctimes. També fan costat a un sentiment contrari al diàleg amb ETA, actitud molt hipòcrita, ja que el Govern d'Aznar no només va dialogar amb ETA, sinó que també ho va fer amb els Grapo.
Així mateix ho feren amb representans de Batasuna l'11 de desembre de 1998 a Ibeas de Juarros, un poblet de Burgos. El 28 novembre del 1999, Aznar va dir: vaig autoritzar l'inici del dialeg amb ETA per acreditar la seva voluntat d'arribar al cessament definitiu de la violència. El 14 de maig del 2005 va dir: «Mai el govern que jo vaig presidir va donar instruccions per negociar i menys amb terroristes. Només cal recordar-los als que pensin com el PP, que Terra Lliure va desaparèixer i que l'IRA va deixar les armes gràcies a negociacions, i que fins i tot hi ha hagut diàlegs enmig de les guerres per tal d'evitar més patiments i morts.
El partit polític Herri Batasuna va esser il·legalitzat per negar-se a condemnar la violència, i el seu líder, Arnaldo Otegi, imputat per apologia del terrorisme. Bé, doncs què espera la justícia per il·legalitzar el PP i condemnar els seus caps per apologia del franquisme?
El mateix haurien de fer amb la Falange i amb el «camarada» Juan Bonet, per les pintades que feren al passeig Mallorca de Palma donant suport a Franco, Tejero i el seu cop d'estat de fa 25 anys. O és que la justícia té dues vares de mesurar?
Antoni Llompart i Grimalt. Manacor.
