Ningú no dubta que l'Església catòlica a Mallorca tampoc no ha canviat gaire els darrers anys, a no ser si hom va constatant el procés galopant de secularització de la societat mallorquina. Les anàlisis que es deriven d'algunes informacions, esperpèntiques i irrellevants en qualsevol altre context, posen de manifest un cert malestar de la societat civil amb no se sap molt bé què ni amb qui, ni hom arriba a saber molt bé si es projecten en l'Església un seguit de malestars i descontents socials. No acabam d'entendre si allò que en realitat es pretén és exterioritzar un cert malestar dels mitjans amb el bisbe Jesús Murgui, ni sabem tampoc molt bé si el desencís està relacionat amb la cúpula de la jerarquia diocesana cada cop més inexistent o sotmesa a una línia pastoral difícilment digerible per una societat liberal i escassament religiosa. Ningú no gosa expresar-se amb confiança, ni explicitar l'estat d'ànim individual i col·lectiu. Es multipliquen les insinuacions, augmenta la ironia i s'està instal·lant un clima que, pel que sembla, no afavoreix en absolut l'Església mateixa. Això que està passant, en una conjuntura com l'actual de compromís de l'Església del País Basc amb el procés de pau i de l'Església catalana davant el procés de reivindicació nacional, valdria la pena plantejar-se on és aquella Església mallorquina de la transició, on són tots aquells que mantenen un compromís decidit amb el país a casa nostra. Si realment existeix un procés de silenciament i d'intimidació subliminal ho hauríem de saber. Si, per altra banda, es tracta de manipulacions sistemàtiques de grups interessats també convindria saber-ho, entre moltes altres coses perquè no voldríem ni una Església tutelada ni una Església tuteladora. Allò més preocupant, tammateix, són els comentaris en veu baixa i la sensació que, en el fons, hi madura un problema greu de comunicació.