Quan esclatà l'afer de la intransigència d'alguns amb l'espectacle de Leo Bassi, un diari -em sembla que era El País, però no he estat capaç d'enfilar l'agulla de l'arxiu informatitzat (té collons)- convocà un xat amb l'actor. A més de les ensabonades que s'han de patir quan s'obre una finestra de diàleg, el nostre veí rebé moltes preguntes del tipus: amb els catòlics ets molt valent perquè són civilitzats, però no tens el que s'ha de tenir per fer befa dels musulmans. Estic segur de no equivocar-me massa si pens que els que feien aquesta pregunta eren catòlics, de fe o de tradició (com tots en aquest país de llibertat vigilada), la majoria més dolguts per les concessions que, segons ells, es fan als «altres», en aquest cas als «moros», que per la suposada ofensa a les pròpies creences. No és fàcil imaginar un musulmà adreçant-se a l'actor, agreujat pel menyspreu que li significàs no veure's parodiat fins a l'excés per aquest compromès bufó. No és fàcil, encara que no és impossible i hem tengut proves de seguidors d'aquesta religió i creients en la dessacralització del que no és important, del que només és accessori en la vivència d'una fe. És clar que o han perdut la poca llibertat que tenien o la feina, cas del director de diari jordà que considerà higiènic que la gent sabés perquè sortia al carrer, perquè s'esgargamellava fins a l'èxtasi i perquè, alguns d'ells, moriren sense saber què els havia duit a l'escorxador davant d'una policia poc contemplativa. Record que els internautes feren aquesta pregunta amb múltiples variables, tot i que l'actor ho deixà clar a la primera, més o menys amb aquestes paraules: Són els musulmans els que s'han d'alliberar del seu jou, jo no som ningú per a dir com o què han de fer els altres, que a mi em correspon riure-me'n dels meus.

l l l
M'agradà aquest pensament tan simple i radical. De fet, si tenguéssim clara aquesta idea ens preocuparia molt més provocar enveja que por, ser el referent que el director. Pel que es veu, hem abandonat la idea de millorar el nostre sistema i ens preocupa més exportar-lo com sigui. Francament, hem aconseguit la base per tenir un bon sistema. Hem detectat els errors i les mancances i tenim la teoria per contrarestar-los. Sabem de la importància de l'educació, de la justícia que significa la igualtat d'oportunitats, del valor de les llibertats i dels límits que aquestes adquireixen quan creuen amb les dels altres, de la importància de la participació i de la necessitat de la transparència. I què feim? Pens que el contrari. No dedicam els recursos necessaris a l'educació, agreujam la distància social, cream monstres burocràtics que generen foscor, dificultam la participació, allunyam la corresponsabilitat, conram la cobdícia... Potser, si ens fugís aquesta autocomplaença de pega i ens dedicàssim a millorar-nos, tendríem més admiradors en lloc dels agreujats enemics que hem creat els darrers anys d'indemostrada «superioritat mora».