Una de les notícies que em varen interessar més de les que duia e Diari de Balears dissabte passat fou la que contava que els supermercats de El Corte Inglés han decidit oferir als seus clients la possibilitat de comprar canoneta, una de les varietats de taronja sollerica de més qualitat. És una bona notícia. A Mallorca vàrem passar d'una època on gairebé no ens arribaven productes de fora a una altra en la qual resulta difícil adquirir-ne d'autòctons. Vivim una mundialització intensa, on de cada vegada sembla menys important on s'ha produït cada aliment i sí que ho és, sobretot, el preu final i, en menor mesura, la qualitat.
Per un producte ser competitiu ha de tenir uns costs de producció i comercialització baixos. Si ens centram en el sector agrícola és evident que les nostres varietats pròpies moltes vegades no són tan productives com les foranes, el que es tradueix en uns costs superiors. Si a això hi afegim una deficient comercialització deguda, especialment, al tradicional individualisme illenc arribam a una situació de difícil supervivència per a les varietats pròpies.
El que m'omple d'esperança és que darrerament veim moviments dins l'àmbit de la comercialització que ajuden a pal·liar un poc aquest problema. El que passa amb la taronja canoneta en seria un. Però no és l'únic. Altres supermercats s'han apuntat, no fa gaire, a la moda d'oferir diversos aliments de les Illes Balears als seus clients que, abans, es veien amb feina per trobar quelcom autòcton dins el maremàgnum de marques d'onsevulla.
Però això encara no basta. Hi ha encara moltísima feina per fer, tant per part dels pagesos, com per part dels intermediaris i botiguers com, sobretot, per part de les institucions. I voldria aprofitar aquest espai que tan amablement em cedeix cada dilluns e Diari de Balears per fer-los un parell de propostes.
En primer lloc, ens trobam amb una sèrie de productes que vénen etiquetats com a balears quan, en realitat no ho són, o com a mínim no ho són en el sentit que jo entenc com a balears. Hi ha empreses que comprem a fora i envasen aquí i ho etiqueten com si fos autòcton. Això no s'hauria de permetre: és un frau al consumidor i perjudica els que ho fan bé.
Altres empreses comercialitzen aliments produïts aquí, però de varietats foranes i els presenten com a illencs. És correcte això? Consider que no és tan greu com el cas anterior, però tampoc no ho veig bé del tot. Si jo envàs oliva arbequina, per exemple, que és una varietat de la Península Ibèrica, collida a Mallorca i la faig passar per mallorquina, embull els consumidors i faig una competència deslleial als qui venen oliva collida a Mallorca de varietat mallorquina. En el cas de la canoneta tenim una varietat mallorquina collida a la nostra illa. Però es pot presentar també com a mallorquina una taronja navel late, malgrat també sigui de Sóller? És discutible. És clar que no es pot permetre que s'etiquetin de la mateixa manera.
El que cal, i que es fa en comptagotes, és una tasca d'investigació constant per millorar els nostres productes agroalimentaris. Hem de millorar les nostres varietats autòctones perquè sense perdre les seves característiques fonamentals, siguin més competitives. Hem d'investigar noves tècniques de producció i comercialització i els resultats s'han de posar a l'abast dels pagesos i ramaders. Hem de potenciar vivers de varietats autòctones i camps d'experimentació que puguin servir per perpetuar les nostres races. Cal una base de dades amb la caracterització genètica de les varietats i races autòctones per evitar que es perdim i prevenir fraus.
Tot això no es fa o es fa molt poc. Si un pagès, per exemple vol sembrar ametlers jordi, o pere xina, dues varietats mallorquines de molt bona productivitat i qualitat, per posar un exemple, no ho pot fer. En aquests moments no hi ha cap viver que els produesqui. L'única solució que té és sembrar ametlers bords, esperar dos anys, empeltar-los i esperar tres anys més perquè comencin a fer ametles. Si l'hagués sembrat empeltat de viver hauria guanyat dos o tres anys. Ha perdut competitivitat. La solució: sembrar les varietats que hi ha al mercat, generalment de fora.
És ver que hi ha projectes interessants, com el de la selecció i clonació de ceps de la varietat mallorquina callet, que es fa a la universitat amb la col·laboració d'un celler privat, que pretén seleccionar els millors ceps d'aquesta raça per aconseguir vins mallorquins elaborats amb raïm mallorquí de varietats mallorquines de més qualitat. Aquesta és la línia a seguir. I no s'hauria de deixar en mans únicament de les empreses fortes que es poden permetre destinar recursos a la investigació, hauria d'estar liderada per la Conselleria d'Agricultura que, ara com ara sembla tenir altres prioritats.
