Estic indignat amb el succeït a Marbella. On s'ha vist mai tanta traïdoria, tan poca generositat, tanta conveniència? Reconec que, com tots voltros, he pensat que llegia en pessetes els 2.400 milions d'euros que els diaris deien que s'havia incautat als detinguts. Quan m'he adonat de l'error, i he intentat saber com de grossa era la bossa que manejaven mitja dotzena d'ex-arreplegats, la indignació m'ha envaït l'enteniment que em queda i les flastomies i renecs em vessaven amb fluïdesa per la boca. Com s'atreveix, l'aparell de l'Estat de Dret, a situar tan alt el topall del suportable, la cota de la normalitat? És que no hi havia prou motius per engarjolar aquesta tropa quan la seva particular inflació superà amb escreix el que podien tenir amb un sou digne. Dic jo si policia, Agència Tributària i Fiscalia no ajuntaven prou indicis de delinqüència quan els patrimonis superaven un parell de milions d'euros per xoriço. De veres no es podia fer res fins que s'assolís aquesta astronòmica xifra? Merda d'Estat que no se li encenen llumetes vermelles quan entre mitja dotzena de corruptes manegen poc menys que el pressupost de la comunitat autònoma de les Illes Balears per a 2006 (2.714 milions). Hi ha molta ceguesa voluntària, molt mirar cap a un altre costat, molta injustícia si s'és dèbil amb els forts i fort amb els dèbils. Si se'ls deixa créixer fins que la seva riquesa provoca amoralitat al voltant, fins que els recursos per a la defensa esdevenen quasi il·limitats i una tribu d'advocats es deixarà la pell perquè ells deixin la presó que, per molt menys, els correspon.
l l l
Però els mecanismes de l'Estat són al servei dels poderosos. Els ordinadors d'Hisenda s'esveren quan un treballador té una errada amb la declaració del seu sou però no s'encabronen els xips fins que batles, regidors i altres alts càrrecs ajunten una fortuna immoral. Mal d'entendre i impossible d'engolir. Al nostre voltant les propietats dels alts càrrecs de moral despistada creixen adobades per favors impublicables. Ho veim amb els ulls de cadescú i acanam metres quadrats i euros per metre quadrat i no es corresponen amb sous i públiques declaracions. Però les màquines de l'Estat deuen ser llosques i quan la vicepresidenta Fernández de la Vega assegura que l'executiu actuarà amb total rotunditat només es refereix a Marbella, és clar, que per arribar a Balears haurien de canviar de rotunditat.
M'ho comentava una coneguda l'altre dia quan em proposà unes messions sobre qui tendria enllestit abans l'expedient administratiu, si ella, que feia molts mesos que havia demanat un gual per la cotxera, o el senyor Grande, que demana canviar d'ús una finca i fer créixer la ciutat per a ell tot sol. No som colló i ni un pèsol em jugaria que guanya ella. És aquesta la justícia que hem d'ensenyar als fills? La inversament proporcional al poder dels diners? La que només actua quan la malifeta afecta qualque cosa més que a la butxaca dels ciutadans i a la integritat del poble?
