Des de la presa de possessió del Govern del PP, l'estiu de 2003, la política sociosanitària pròpia i coordinada no existeix en aquesta comunitat autònoma. Han passat més de dos anys i estam allà mateix. El 27 de juliol de 2005 s'anuncià un "pla pilot" que mai ha vist l'oposició. Els anuncis fets, molt boirosos, tenen endemés un agreujant lastimós: l'oblit dels malalts crònics, malalts terminals, crònics evolutius i amb demència, l'oblit de les seves famílies, dolorosament ignorades, que avui en dia es troben pitjor. La situació ara no és la de 2003. És molt pitjor.
Però els antecedents més directes són igualment decebedors. El 6 de gener de 2005, s'anuncià que el projecte del Pla Sociosanitari seria aprovat el mateix gener de 2005. El 15 d'abril es tornà a proclamar el mateix anunci: es pensava aprovar el Pla "abans de dos mesos", i cito textualment. No s'ha fet res: ens trobem en un escenari de pur marquèting, sense realitzacions específiques i que la ciutadania pugui visualitzar. Però com que les paraules sense documents que les avalin també són la buidor, els hi detallaré amb més precisió el tema. El 1999, quan arribàrem al govern, vàrem trobar nou fulls rònics (sí: 9 fulls) que volien ser el Pla Sociosanitari que, aleshores, la senyora Estaràs havia fet. La dimensió del document aporta una noció precisa de l'interès del PP per una qüestió cabdal per a la ciutadania. El govern del Pacte de Progrés, davant aquesta herència, endegà i enllestí un Pla, l'únic existent fins ara amb cara i ulls, que suposà un salt qualitatiu i quantitatiu de primera magnitud, ja que es configurà, per primer cop a la nostra comunitat, una xarxa assistencial sociosanitària, que posà en pràctica tres principis claus: l'actuació integrada, la connexió entre els diferents nivells assistencials i la utilització dels recursos ja existents.
El seguiment acurat del Pla del Pacte de Progrés, que funcionà durant gairebé un any i mig, significà un grau d'execució important, de l'ordre del 56% fins el maig de 2003. Per contra, el que han proposat els conservadors encara no sabem en quin grau execució es troba. No s'executa allò que no existeix. Hem demanat de forma insistent, informació precisa sobre aquest Pla. I no s'han rebut més que silencis. No coneixem cap document tangible, periodificat, concret, que abasti la política sociosanitària del govern del PP. La Memòria recent del Consell Econòmic i Social, un text sobre la situació social i econòmica a les nostres Illes, dedica quinze línies (a les pàgines 461 i 462) a l'assistència sociosanitària, per una simple raó: perquè no hi ha res on agafar-se.
Seria ben hora de deixar de vendre fum, un negoci en el qual solen ser expertes les conselleres involucrades. Hagués estat suficient en què no derogassin el Pla vigent el 2003, generat a l'etapa del Pacte, per concretar resultats força més importants per a tothom. D'aquesta buidor absoluta la més perjudicada és la ciutadania afectada, que hauria de tenir clar qui els ha relegat en el decurs d'una legislatura en la què les prioritats han estat unes altres. I no precisament les relacionades amb els serveis socials.
