La societat balear és una societat paradoxal. En un cert sentit és una societat que funciona de manera bastant fragmentada i segmentada. Un d'aquests segments seria l'estol d'estudiosos i intel·lectuals que, amb una certa continuïtat i constància, vénen publicant contribucions valuoses a la reflexió col·lectiva. És un símptoma d'un país normal que existeixi una classe il·lustrada capaç d'oferir anàlisis i idees sobre l'esdevenir econòmic, polític i cultural de la societat on s'inserten i interactuen, una classe compromesa i que assumeix un paper de memòria i esperit crític. Ara mateix tenim un exemple del que estam parlant en el cas del llibre publicat pel jove sociòleg Joan Amer titulat Turisme i Política: l'empresariat hoteler de Mallorca. No hi ha a les nostres contrades tema de més transcendència que el tractat pel jove autor. Turisme i Política és, sobretot, una crònica política sobre el nostre passat més immediat. Explicar d'una forma entenedora els esdeveniments més importants del desenvolupament turístic i de les normes reguladores més destacades que s'han anat aprovant és una tasca admirable que en Joan Amer ha executat amb una professionalitat i amb un rigor més que destacable. A l'assaig trobam informació i, en menor mesura, opinió sobre els temes més rellevants del nostre model de país. La tensió entre els que aposten per una planificació territorial que inevitablement provocarà restriccions urbanístiques i els que aposten per una no- regulació que és la via per continuar destruint l'illa, és una qüestió que plana reiteradament al llarg dels diversos capítols de l'obra. Una tensió i un debat que encara avui no hem superat, ja que la polèmica respecte al tot inclòs i sobre el turisme residencial competidor paralegal de l'oferta hotelera reglada, continuen essent temes sobre els quals es continua reflectint aquest pols entre sectors econòmics i sociològics. El posicionament cada vegada més allunyat entre hotelers i constructors també troba ressò al llibre; de fet, compartesc d'una forma bastant compacta la creença de l'escriptor en el sentit que és una llàstima que la classe empresarial a les Balears amb més influència política no sigui l'hotelera, sinó els nous gurus de la promoció immobiliària. I certament una de les parts més interessants del llibre és quan s'endinsa en la problemàtica qüestió si existeix una burgesia turística i quin paper juga aquesta suposada classe dirigent. Efectivament una de les grans frustracions de la construcció d'un model de país sostenible, tant ambientalment com en identitat, ha estat la renúncia d'aquesta burgesia a assumir un lideratge i un compromís amb el poble i el territori on tenen negocis i la seva vida. Que els hotelers han participat com a lobby en decisions polítiques és una evidència. La Federació Hotelera és un actor important en el disseny de noves polítiques; siguin estrictament turístiques, siguin territorials o siguin econòmiques. L'autoconeixement és una passa imprescindible per construir una societat forta i cohesionada, una societat justa i amb benestar; la ignorància i els prejudicis que a Balears hi ha sobre el turisme i els hotelers és molt mal d'entendre, atès el pes específic d'aquesta activitat. El llibre d'en Joan ens ofereix una bona oportunitat, parafrasejant en Raimon, per saber més sobre un món que és el nostre i sobre un país que ja anam fent. Segurament serà a través d'una correcta intersecció entre empresaris turístics i polítics com aconseguirem definir un model de país que tengui perspectives d'aconseguir la solidesa i l'estabilitat necessàries, i lògicament no només a nivell econòmic sinó també a nivell territorial i cultural. Deia, però, que som un país paradoxal; i la paradoxa és que llibres i reflexions d'un interès indubtable passen desapercebuts a una massa de població que roman inexpugnable en relació a l'autoconeixement i en relació al compromís més o manco intens amb la imprescindible transformació i evolució de la nostra realitat. Sigui com sigui, anar sumant elements formatius, com aquest llibre, sempre serà positiu.