Dimarts el nou primer ministre palestí, Ismaïl Haniya, jurarà el carrec. És un líder de Hamàs, un grup palestí que té la qualificació oficial als Estats Units i a la Unió Europea d'una organització terrorista. A l'altra banda de la frontera, dins Israel, avui es coneix el resultat de les eleccions. Les previsions del vespre abans són que guanyara Ehud Olmert, tot i que serà amb la participació més baixa de la història d'Israel. Si les dues previsions es compleixen ens trobarem en una situació que no fa gaire setmanes era impensable: El mateix dia es confirma per una part la voluntat dels israelians d'arribar a un acord amb els palestins: Olmert ha fet campanya gairebé amb un sol tema en ment, la devolució de territori als palestins i la definició d'una frontera definitiva entre els dos països.

I per l'altra, la voluntat dels palestins de reforçar la seva identitat amb un Govern nou, amb una ideologia clara molt distinta de la xarxa d'interessos que sostenia l'Autoritat Palestina durant els anys de Iasser Arafat. Potser avui es el començament d'una fase del tot distinta del que hem conegut durant tant temps. Olmert i Haniya potser seran capaços d'oblidar tota la rancor que arrossegaven els seus antecessors. Potser seran més generosos amb els seus adversaris, i amb el poble que els ha votats, i cercaran la via d'enmig, la de la negociació contínua, és a dir, de la diplomàcia, per pacificar les seves terres. Esperem que els qui som molt enfora de tot allò, els dirigents de Washington i de Brussel·les, sabran facilitar-los la feina i no complicar-la.