Bilingüisme preventiu

Lentament, però sense pauses, ecatalà adquireix la pàtina de llengua inútil, poc pràctica en un món on tot, menys els polítics, ha de ser eficaç. El missatge surt de la factoria dels neocons. Primer, la reiteració d'una reivindicació inexistent, des de les tribunes i discursos oficials, debilingüisme. És una reivindicació que parteix d'una falsedat repetida fins a calar talment babaí: que el català predomina i impedeix desenvolupar-se acastellà en igualtat de condicions. Reivindiquen un curiós dret que ens fa diferents davant la llei: els catalanoparlants hem de ser, obligatòriament, bilingües i els altres poden triar, des de la prepotència, entre ser-ho o exigir que noltros ho siguem. Qualsevol observador neutral sap que el català no és la llengua dominant i molt menys des que la immigració augmenta al ritme accelerat dels darrers anys. És, com quasi tot el que promou el PP, un bilingüisme preventiu. Preventiva és, segons ells, la guerra, la denúncia de concessions polítiques als terroristes o la de cessió de la sobirania nacional a Catalunya, la lluita contra l'eutanàsia o contra la desaparició de la família. S'abriguen abans de ploure, el que seria indicatiu de previsió, no necessàriament negativa. El més fotut és que fan com la mare d'un amic meu que entre noltros ha fet famosa la frase: «posa't els jersei que tenc fred». Que s'abriguin el que vulguin, reforcin el seu cos ideològic per si un dia han de debatre aquestes realitats, però que ens deixin vestir com vulguem, incloses les disfresses, talment els deixam vestir com els véngui de gust. Que siguin sincers i reivindiquin un bilingüisme en igualtat entre ambdues llengües i abandonin la mentida preventiva.