Cautela i esperança foren les paraules més repetides ahir després que transcendís l'alto el foc d'ETA. No són dues actituds oposades, sinó complementàries. Hi ha cautela, perquè hi ha esperança de posar fi a dècades de violència al País Basc i a l'Estat espanyol. L'esperança no neix de la ingenuïtat, com alguns voldran explicar. Sorgeix de la constatació d'algunes novetats importants en el missatge de l'organització. En primer lloc, la renúncia a la violència és «permanent». En segon, el comunicat no conté cap condició prèvia perquè el procés arribi a bon port. La menció a allò que lliurement decideixi el poble basc no prejutja que s'hagi de realitzar un referèndum d'autodeterminació, per exemple. No significa que l'independentisme basc hi hagi renunciat. Vol dir que l'exigència s'exercirà des de la instància política. El context en què apareix el comunicat és també important. Facilita molt les coses que, ara, no hi hagi obert cap front polític entre l'Executiu central i el Govern basc. La treva no podrà ser entesa com a xantatge que condiciona la seva durada a l'assoliment d'uns objectius. En aquest marc, que ha possibilitat la decisió etarra, hi ha, sens dubte també, l'aposta quasi personal i d'alt risc que ha realitzat el president Zapatero per l'obertura d'un procés de pau al País Basc. Sense aquesta determinació, no s'hauria arribat a la situació actual. S'ha obert, doncs, una porta a l'esperança, que reclama un gran exercici de responsabilitat per part dels agents polítics. De la mateixa manera que el partit socialista ha de fugir de la temptació de la necessitat de rendibilitzar en exclusiva aquesta esperança, el PP s'haurà d'allunyar de la tutela que sobre ell exerceixen determinats poders mediàtics capaços de dur-lo als ridículs més extrems, com es demostrà la setmana passada amb el grotesc episodi de la motxilla. Tot indica que potser per primera vegada ens trobam davant l'escenari final previst al pacte d'Ajuria-Enea. El president Matas demostrà ahir sentit d'Estat i una manca total de partidisme en situar-se en aquesta perspectiva.