Tot i ser conscient que parlar d'un tema eminentment tècnic i jurídic pot resultar poc atractiu per al possible lector, pens que val la pena dedicar unes ratlles a l'avantprojecte de llei del sòl elaborat pel Govern Balear. Les nostres illes deuen ser de les poques autonomies que no compten amb una llei del sòl com a norma legal que reguli en el seu conjunt el procés urbanístic. Vol dir això què hi ha un buit normatiu? Parcialment. Per les raons que siguin a les Balears no hem fet un text legal conjunt, sinó que hem anat elaborant i aprovant texts parcials. Tenim una bona legislació d'ordenació del territori que marca els procediments per redactar uns instruments territorials que en la seva majoria també han estat aprovats (Directrius d'Ordenació, Plans Territorials, Plans Directors Sectorials). Tenim una legislació de disciplina urbanística de l'any 1990 ben consolidada i molt ben coneguda, que si alguna cosa dolenta té, és que no s'aplica. Tenim una legislació de sòl rústic -on s'ha d'incloure la Llei d'Espais Naturals- bastant acabada i que a poc a poc també s'ha anat consolidant en la pràctica diària. Què ens manca perquè no hi hagi buit normatiu? Ens manca regular el planejament i la gestió urbanística, si bé a manca d'aquesta regulació balear tenim un dret supletori estatal. Així, el Govern tenia dues opcions teòriques: podia fer un text de conjunt o simplement un text de les qüestions que manquen per regular. A ningú no se li escapa que l'aprovació d'una llei en aquesta matèria no és gens senzilla; la complexitat, la sensibilitat i la fragilitat de la matèria fan que siguin múltiples les dificultats. Precisament per això crec que el Govern s'ha equivocat en voler fer un text conjunt, modificant normes consolidades i innovant en matèries encara no afrontades. Certament que a nivell teòric el més desitjable és fer un text conjunt; ara bé, a final de legislatura i de manera precipitada, amb presses, no crec que sigui un bon escenari per tirar endavant un projecte d'aquestes dimensions. Sobre el contingut concret de l'avantprojecte no hi ha espai per entrar a fons. Diré que en ordenació territorial, disciplina urbanística i sòl rústic se retoquen coses innecessàriament; per exemple no entenc per què no es manté que les infraccions urbanístiques a espais naturals especialment protegits continuïn sense prescriure. En matèria de planejament i habitatge la gran innovació de l'obligació de reservar un 30% dels nous sòls residencials a habitatges de protecció pública, em sembla que té més pes propagandístic que possibilitats reals de resoldre el greu problema del dret d'accés a un habitatge digne. Perquè no hem de perdre de vista que l'exercici normal del dret s'ha de produir dins el mercat. És el mercat el que hauria de permetre l'accés normal. Les administracions públiques poden complementar, sobretot en els casos de les rendes més baixes, el funcionament normal del mercat. El que no poden fer les administracions és substituir el mercat. Una llei que vulgui afrontar de veres aquest tema hauria de tractar el gran repte dels pisos buits ja construïts, i sobre això l'avantprojecte guarda un cridaner silenci. En matèria de gestió urbanística el text proposat incorpora al nostre ordenament jurídic la polèmica figura de l'agent urbanitzador. És a través d'aquesta figura com s'ha produït el caos que viuen al País Valencià amb les denúncies de confiscacions i abusos diversos per part de propietaris de terrenys. Personalment pens que l'agent urbanitzador només té sentit si hi ha una voluntat política d'agilitzar l'execució de les previsions de transformació urbanística. Justament diguem que l'agent urbanitzador se situa a les antípodes de la proposta de llei de quotes elaborada pel Pacte de Progrés que pretenia periodificar i allargar temporalment la transformació. En definitiva, s'ha encetat un debat ben interessant, l'avantprojecte lògicament també presenta elements positius; ara bé, el gran risc que veig és que es tanqui en fals el debat per la urgència d'aprovar aquesta llei la present legislatura. Si es vol un debat ràpid el primer que s'hauria de fer és circumscriure la llei a planejament i gestió urbanística, si no les conseqüències poden ser inseguretat i inestabilitat jurídica; situacions que en teoria havíem superat.