Despús-ahir Maria Antònia Munar rectificava en públic el suport que havia donat la setmana passada a la recuperació de l'ecotaxa. Com sol ser habitual en ella, no matisà sinó que el canvi va ser radical. Fa una setmana deia que l'ecotaxa, fort i no et moguis, s'hauria de posar; i ara diu que «si no l'hem matar, com a mínim l'hem d'oblidar». Ja se sap que a Munar el que li agrada és posar en pràctica -sempre ho explica- missatges clars, concisos i concrets. Sí o no. Blanc o negre. L'assumpte és que Munar o, cosa que és el mateix: UM, ha rectificat. De defensora de l'ecotaxa a botxí o, com a poc, a desterradora per sempre més. En una setmana. No acaba aquí la cosa. El motiu del canvi no és una anàlisi profunda, ni una il·luminació ideològica, ni una nova informació sensible de gran cabdal... No, respon purament i simplement al fet que la cúpula hotelera li ha demanat que rectificàs. I així ho ha fet. Ara imaginem que en lloc de Munar fos qualsevol altre polític, posem per cas que n'Antich, el que fes tan radical canvi d'opinió per «recomanació» del poder hoteler. O Matas, fins i tot. Si hagués estat el socialista, tots avaluaríem que és la prova definitiva que se'ns ha passat a l'equip contrari. Si fos el conservador, ja tendríem la prova de càrrega de la seva condició de braç polític dels hotelers. Els caurien, a un i a l'altre, tanta crítica mai. Tanmateix, a Munar, poca, i ja és molta.

Aquesta manca de resposta crítica al que diu i fa Munar no és del tot nova. Per a molta gent, que no la pot veure ni en pintura, se deu al fet que la presidenta del Consell d'UM té cera del Corpus. A causa, diuen uns, que manté una mena de pressió constant sobre periodistes que ofega qualsevol crítica. D'altres pensen més o manco el mateix, però amb un matís: que, en lloc d'exercir obscures pressions, el que fa és comprar voluntats mitjançant els famosos sobres que rebrien periodistes. En realitat, i fins al que servidor coneix, ni una cosa ni l'altra. De fet, possiblement Munar sigui el polític que manco s'ha interessat tradicionalment a punyir els periodistes, i fins i tot en alguna ocasió ha estat ella mateixa la que ha volgut llançar-se a ser interrogada per aquells que troba que són més àcids, senzillament perquè la diverteix; mai no ens pren gaire seriosament, als periodistes. Deu ser que ens coneix prou bé. D'alguna manera aquesta llunyania escèptica de Munar s'ha anat fent recíproca: per a molts periodistes tampoc no cal perdre-hi gaire el temps, amb les seves posades en escena, perquè al capdavall tots sabem que el que al final faci dependrà d'una sola cosa que no tendrà gens de relació amb el que hagi dit o fet anteriorment. Sinó purament amb el seu interès a seguir governant, al marge de qualsevol altra consideració.

Ara bé, en aquesta ocasió sí que presenta certa càrrega política rellevant la rectificació de Munar sobre l'ecotaxa. Perquè ha bastat l'advertiment de la cúpula hotelera i ha canviat radicalment d'opinió. Amb les coses de menjar no s'hi juga, li han anat a dir. I això ens podria dur a intentar elucubrar sobre què són exactament les coses de menjar per al poder hoteler, ara que s'acosta el dinar electoral de 2007. Perquè és absurdament ridícul imaginar que els propietaris d'hotels se pensin que de veres el PSOE vol obligar Antich a posar-la en marxa de veres novament. Per tant, alguna altra intenció ha de tenir aquesta demostració pública del poder hoteler que s'ha evidenciat amb l'estirada d'orelles a la presidenta del partit que, si el PP no tengués majoria absoluta l'any que ve, podria fer tornar una nova reedició del Pacte de Progrés. Potser que no hi ha res a menjar, fora del PP?

L'episodi no té gaire més importància, però serveix per il·lustrar, una vegada més, la difícil situació en la qual està UM. La rectificació a instància del poder hoteler arriba en uns moments en què Munar està sotmesa a una pressió brutal per part de sectors del mateix àmbit ideològic. Rep de per tots els cantons dels quals, per la seva aliança amb el PP, se suposa que no hauria de rebre. És com si li volguessin fer veure que no té cap sortida. Que si té gens de futur és amb ells, tot i que ells intenten que no en tengui gens, de futur, sense que la deixin reaccionar ni alenar, ni tan sols amb allò tan irrellevant com és la seva opinió sobre la morta i enterrada ecotaxa.