L'esquerra i UM roseguen claus en contra del PP balear perquè aquest no mostra interès a aprovar la reforma de l'Estatut abans de les eleccions autonòmiques. És lògica, aquesta indignació, però què volen que faci el PP de Jaume Matas? No té altra sortida coherent que deixar dormir la reforma, mentre té la militància embarcada en la recerca de firmes en contra de l'Estatut de Catalunya. Com volen que per un costat s'intentin carregar l'Estatut del Principat i per l'altre n'aprovin un de quasi igual a les Balears? El PP balear ha entrat en una fase de perillosa esquizofrènia. És el mateix partit que a principis dels anys noranta impulsà i aprovà al Parlament el Règim Fiscal Especial, que mai no pogué sortir endavant. Tanmateix seria interessant repassar-lo ara punt per punt, en uns moments en què frena la reforma estatutària balear en una conjuntura històrica tal volta irrepetible per aprofundir en l'autogovern, perquè l'obsessió del seu líder, Mariano Rajoy, és trencar el pacte del PSOE amb els nacionalistes catalans. Però no és conscient el PP que aquesta estratègia decimonònica du la formació conservadora a un aïllament molt perillós per a l'estabilitat democràtica? Com es pot construir el futur si les aspiracions autonomistes balears -i d'altres bandes- s'han de supeditar a la malaltissa fòbia anticatalanista de Rajoy? Aquesta manera d'actuar, cada cop més divorciada de la realitat, és impròpia de la praxis política del segle XXI.