Podia tenir la nova Mallorca un símbol més adequat que les Torres Grosses que el constructor i promotor immobiliari Vicenç Grande presentà la setmana passada? No. Són perfectes. A més, com que probablement no s'edificaran a Son Moix sinó molt més a prop del litoral palmesà, en algun indret entre el Polígon de Llevant i solars contigus en direcció al Molinar i Rotlet, es podran veure enmig de la badia, atesa l'alçada. Així, quan arribi el visitant amb vaixell, la seva mirada, en lloc d'anar cap a la Seu, se n'anirà imantada cap a les Torres. Copsarà només amb un cop d'ull què és Mallorca, i a qui retem els mallorquins homenatge a través dels símbols constructius i immobiliaris. No només ens simbolitzaran, sinó que també segellaran la megalomania del seu promotor, paradigma de la nova aristocràcia local, i alhora la submissió de tots els polítics al Gran Negoci del ciment i el maó.
Deia la setmana passada, el president del Col·legi d'Aparelladors, que la gran aportació de les autopistes del PP i dels desdoblaments i les autovies d'UM consisteix a desplaçar la pressió constructiva de Palma cap a la resta d'illa. Tant, com que la capital ha passat de concentrar gairebé la meitat de la nova construcció a suposar-ne manco d'una tercera part. Això s'explica per dues raons: una per la fugida de palmesans amb prou doblers que compren nova casa -moltes de les adossades- i una altra que és per l'especulació pura i simple. Ja s'ha comentat reiteradament en aquest espai d'ençà fa dos anys el cas paradigmàtic del municipi de Campos, que fins i tot abans d'estar acabada l'autopista de Llucmajor començà una febre constructiva que, en obrir-se la nova via, s'ha vist multiplicada fins al deliri. Igual que passa amb Llucmajor i d'altres nuclis d'influència de l'autopista. I igual que passa també amb Montuïri, per exemple, que gràcies a l'«ecologista» autovia d'UM ja compta amb dues empreses immobiliàries, quan per la seva magnitud demogràfica sobrarien. En tot els casos estam davant d'un procés de conversió dels municipis citats, i d'altres, en mers pobles dormitori com anuncia la propaganda a premsa que ofereix viure «a vint minuts de Palma». Ara bé, aquest fenomen no s'explica només per aquest desplaçament de població, o d'increment local. Sinó també per allò que explicava Macià Blázquez a B. Picornell en l'entrevista de diumenge dia 5 en aquest diari: perquè s'ha estès socialment l'especulació. Perquè, dit d'altra manera, una part de ciutadans tenen prou doblers per invertir a comprar, o a construir si poden, per llavors llogar, però no tan sols a residents estables per viure-hi sinó, amb tota probabilitat, sobretot a estacionals. A turistes. Un i altre fenomen és el capitalisme popular, al qual me referia la setmana passada: la creació d'un coixí d'inversors o especuladors de petita volada individualment, però que considerats en conjunt representen un impacte notable. Els quals, d'alguna manera, són l'excusa «social» i sens dubte política per a PP i UM per donar cobertures a les grans, enormes empreses que fan els seus fabulosos negocis a base de la venda del territori.
Tot plegat és l'immens negoci al qual serveixen les institucions. I que ningú no s'enganyi. Cap alternança política no ho aturarà. És significatiu en aquest sentit, i tornant a les Torres, que la batlessa de Palma digués que «ara» no se podrien fer perquè ho impedeix tant el Pla General de la ciutat com el Pla Territorial de l'illa. El mateix «ara» emprava Grande per deixar entendre que tan petit detall no l'aturarà. Té raó: la història demostra que la llei mai no ha aturat un bon negoci, a Mallorca, sobretot si se tracta del Gran Negoci. No s'aturarà el de les Torres. Ni cap altre de relacionat amb la construcció i amb l'activitat immobiliària. S'ha fixat el lector en el traçat del segon cinturó de Palma, que posarà en valor immobiliari la pròxima legislatura milers i milers i milers de metres quadrats? Ningú no l'aturarà, perquè la construcció i el negoci immobiliari són els déus d'aquesta terra, Grande el seu profeta i les seves Torres el tòtem que haurem d'adorar, ens agradi o no. És ver que no se pot esperar que el negoci de la construcció s'aturi de cop, ni segurament a poc a poc perquè ja en viu tanta gent que és part fonamental de l'estructura econòmica illenca. Però també és cert que és una humiliació que ens hagin de fregar pels ulls el símbol de tanta cobdícia: les Torres Grosses.
Miquel Payeras, periodista
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.