Espectacle inclassificable

No record uns atacs tant descarats, acarnissats i ferotges contra la nació catalana i tot el que històricament representa, com els d'ara mateix. En democràcia, per descomptat que no. I això, essent molt preocupant, no és tota la malaltia, sols són els primers símptomes, els parfalans, els esquits, les nassejades del grip. No és la pedra de toc, sols és calabruixada dirigida. La gran dreta espanyola ataca sense cap mania ni una, de moment sols amb les armes de l'exageració tendenciosa, la facècia, la mentida com a vertical ordre del dia, des del professor de Georgetown fins al darrer mot del credo de per aquí, repeteixen el mot d'ordre. Estan acostumats a manar, a manyuclar, i ara no saben estar mans fentes. El poder és la seva situació lògica. N'estan convençuts i obren en conseqüència. Va ser un error dels votants i l'han de esmenar de la manera que sigui. Tot val: és la guerra. És la seva íntima, particular guerra per tornar les coses al seu estat «natural». I hem de veure bisbes amb gorres de golf manifestant-se pel que ells entenen la família. Batlles i batllesses demanant firmes «per la llibertat d'expressió de tothom», com si algú els ho negàs, això. Allò important és crear dins els subconscients de la gent l'expectativa que sí que en manca de llibertat, i que ells són els màxims dipositaris d'aquest concepte. Aferra't. Fins i tot la patronal CEOE, per boca del seu cap sempitern, el José Mª. Cuevas, remou el calderó de les pestilències i enverga collonades, llastimoses teories. L'assumpte és embolicar troca, escenificar, embullar fil, inventar-se malures, provocar la ficció de la infermetat per després presentar-se com a savis guaridors, com a esperada medecina. I el que he dit abans: conjuntament, els grans immobilistes, crear un clima convenient per a les seves ambicions, per tornar a bufar cullera. Mentre, don Manuel Fraga canta les bones voluntats del colpista Tejero, Telemadrid (i també IB3 en usdefruit), El Mundo, la COPE, i fins i tot un articulista mercenari de per aquí, que pel que es veu tots plegats en saben més que el jutge instructor Del Olmo, encara cerquen ETA amagada per davall les estores dels trens de la desgràcia madrilenya de fa dos anys en clau. Bufonades una darrere l'altra. Emmerdar és la consigna. Insults a la intel·ligència. Pallassos.