Esperant la jubilació de Chirac

Potser encara és molt prest, però des de Varsòvia i Praga deu semblar que la Unió Europea no ha canviat ni tant ni tan aviat com s'esperava amb l'arribada dels països de l'est al bloc. El balanç de poder dins la UE s'ha desplaçat una mica cap a l'est, és cert, sobretot pel que fa a les votacions. Però pel debat teòric, i en projectes tan concrets com la constitució, el poder roman clarament en mans dels antics membres, i sobretot en mans dels francesos i alemanys, l'eix París-Berlín. En si no té per què ser dolent aquest control. Francesos i alemanys saben molt bé què fan amb la UE i ens podem fiar que més o menys tenen l'interès comú al centre del seu projecte. A més, sempre és d'agrair que les transicions siguin pausades i donin temps a rectificar i a assegurar-se del bon funcionament del nou sistema i evitar sorpreses que puguin descarrilar-ho tot. El problema sorgeix quan els canvis se subjecten a detalls molt particulars de cada un dels membres. Ara, per exemple, sembla que està prohibit parlar de la constitució europea i el debat sobre la integració fins que se celebrin les eleccions presidencials franceses l'any que ve. Angela Merkel, la cancellera alemanya, no vol fer cap esforç per negociar les properes passes de construcció europea amb el president francès, Jacques Chirac. En un any l'electorat francès haurà enviat Chirac a ca seva i haurà triat un nou president. I si és així, per què fer l'esforç de cercar acords amb ell que llavors no seran respectats. Doncs tots haurem d'esperar que Chirac parteixi i Merkel es faci amiga del nou cap d'estat francès. Fins llavors les relacions francoalemanyes es limitaran a actes simbòlics: han de negociar la construcció d'un pont de TGV entre Estrasburg i Alemanya. Han de presentar un llibre d'història de secundària conjunt, el primer que ensenyarà a alemanys i francesos la mateixa història d'Europa en lloc de les versions nacionalistes que s'han emprat fins ara a cada banda de la frontera. Tots esperam la jubilació de Chirac per tornar al debat europeu.