Tornes a Barcelona després d'invertir tres intensos dies de vacances preprimaverals a Roma, la ciutat que va moure el món fa algunes centúries, i esmorces amb dues notícies que et donen la mesura de la ciutat que havia de moure el món arran del Fòrum 2004: un nou episodi sobre del castell de Montjuïc i les banderes que el coronaran i la reacció de l'alcalde Joan Clos a l'oposició veïnal a alguns dels seus projectes. El seguidisme que fan els mitjans barcelonins del fals debat polític de les banderes és patètic des d'un punt de vista periodístic, però deu interessar molt al PSOE en aquesta desimbolta cursa de ciutadans per la caspositat. Desmuntar la polèmica és massa fàcil: quants edificis oficials de Barcelona no tenen la bandera espanyola entre les tres banderes habituals? Cap ni un. Doncs, que no passi pena cap patidor: Montjuïc no serà una excepció: o hi seran totes (i més) o no n'hi haurà cap. La segona notícia no és una notícia en si mateixa: l'alcalde Clos acusa els ciutadans crítics de ser «de dretes». I l'endemà demana disculpes, que tot i que s'accepten no tinc cap dubte que ho continua pensant perquè no és la primera vegada que des de l'Ajuntament es titlla la massa crítica d'entre els seus súbdits de coses per l'estil, encara que aquests siguin els afectats pel forat del Carmel, acusats de «feixistes urbans». En els últims deu anys, he tingut la sort de viure a la València i a la Palma governades pel PP i a la Barcelona governada pel tripartit PSC-ERC-IC i podria inventariar fàcilment tantes similituds com hi ha entre tan elevats cosmopolitismes, però em costaria molt posar l'èmfasi en un parell de diferències dignes de ser destacades. Permetin-me que els recomani la lectura d'un exercici de periodisme imprescindible: Què esteu fent amb Barcelona?. (Ara Llibres), del periodista Joaquim Roglan.
joanmariUhotmail.com
