Miquel Payeras

La renúncia a l'ecotaxa

Miquel Payeras05/03/06 0:00

Divendres passat Francesc Antich anunciava que si tornàs a ser president l'any que ve no implantaria de bell nou l'ecotaxa, perquè vol tendir ponts amb els hotelers que s'hi oposaren de manera tan furibunda. El PSOE, quan presidia el Govern, ja renuncià a la promesa d'una nova ordenació urbanística alternativa al PP, plegant-se al desig d'UM. L'altre eix del seu Govern fou l'ecotaxa, la qual va ser explicada per Francesc Antich, Jordi Bayona, Celestí Alomar i Joan Mesquida el maig de l'any 2000 davant d'una quinzena de periodistes. Els tres primers (perquè el quart poc en parlà, més tard se va saber que hi estava en contra) justificaren l'ecotaxa per tres motius: un, el mediambiental, ja que aconseguiria recaptar doblers que anirien a la protecció de la naturalesa; dos, perquè era la passa prèvia i imprescindible perquè pogués existir una alternativa de política econòmica i turística al PP (basada en la claredat del sector hoteler a la qual obligava la taxa, i perquè progressivament ajudaria a una racionalització de l'oferta); i tres, perquè era un assumpte polític i ideològic, ja que el Govern hi tenia tot el dret d'imposar-la i, en paraules d'Antich, «els calls que trepitja» -Gabriel Escarrer i tots els altres hotelers, Jaume Matas i el govern d'Aznar- no eren més que la prova que actuava en benefici de la majoria social i contra els interessos de la minoria poderosa de sempre. Si el lector ho recorda, en els següents tres anys l'ecotaxa se convertí en gairebé tot, per reducció. Hotelers, PP i govern Aznar en contra perquè, deien, era un pervers instrument que feia malbé l'economia balear. El PSOE a favor, comptant en la defensa amb nombroses aportacions que demanà i va obtenir, pels motius referits i perquè assegurava que no només no era dolenta per a l'economia sinó tot el contrari. Guanyà el PP. El PSOE acusà Jaume Matas, que l'octubre de 2003 liquidà l'ecotaxa, d'agenollar-se davant dels poderosos. Divendres passat el PSOE se sumava al PP, als hotelers i al govern d'Aznar certificant la defunció de l'ecotaxa, de la qual encara el passat 29 de gener Antich se'n mostrava «orgullós» en un programa de televisió. Les conclusions, deduccions o incomprensions queden per a cada lector.

La renúncia socialista té, a més, dues lectures en clau política d'immediat futur. Una d'interna del PSOE i l'altra d'externa. La primera se refereix al paper en què queda Celestí Alomar, l'oncle de l'ecotaxa -la paternitat era d'Antich- al qual li tocà sempre defensar-la en primera línia, ja que era conseller del ram. Quasi és ociós recordar que Alomar pretenia optar a la candidatura del PSOE a Palma i que compta amb el suport del grup d'exantiquistes que lideren el grup parlamentari i que ara estan allunyats del secretari general. No pareix que el futur polític d'Alomar estigui gaire clar. O sí, més aviat. La clau externa s'emmarca en la rectificació general que Antich impulsa des de fa mesos, i que en alguna ocasió ja s'ha analitzat. No se pot alinear amb PSM, EU-Verds, GOB, OCB i altres en contra del Govern del PP si sap que no té cap altra oportunitat per governar que el pacte amb UM, partit que està més prop dels conservadors en ordenació territorial i política econòmica que no de l'esquerra. Per evitar, com el 1999-2003, engrunar-se els dits, va de rebaixes prèvies i no com aleshores que se veié obligat a renúncies sobre la marxa. Recordem que UM va arrufar el nas quan Antich impulsà l'ecotaxa i que a meusura que s'esdevenia la polèmica Munar i companyia procuraren desmarcar-se'n tot el que pogueren. Si ja ha rectificat el PSOE en política urbanística, fent el que vol UM -el pla per a més carreteres d'estètica diferent de les del PP, com si fossin diferents-, ara esdevenia imprescindible també la rectificació en allò que fou l'esperança d'una política econòmica i turística alternativa a la del PP, l'ecotaxa.

Una consideració final difusa queda enlaire. La convergència PSOE-UM perfila un espai de centreesquerra que allunya de l'esquerra i aspira a ser l'alternança del PP sense posar en qüestió els pilars fonamentals del sistema, cosa que sí que va fer, com a pura teoria, el Pacte de Progrés. La qual cosa projecta interessants qüestions que se poden reduir a una que s'haurà de veure com evoluciona: com si el PSOE i UM pensassin a governar tots sols sense PSM ni EU-Verds.