La recta de sortida està servida. La foto de Rajoy devora Isabel Llinàs és la imatge de l'inici de la precampanya que ens durà a les autonòmiques i municipals del 2006. Rajoy se la juga i ho sap. Una derrota davant Zapatero que li suposàs perdre importants quotes de poder en autogoverns i ajuntaments obriria un seriós debat en el si de la formació conservadora sobre la conveniència que fos el candidat a les generals de l'any següent. De moment Rajoy ha conseguit quelcom molt important: el PP tira la casa per la finestra per ell. A la convenció de Madrid s'han gastat el que no està en els escrits, inclòs un notable esforç d'imatgeria i de disseny per presentar fins i tot un anagrama contra les dones maltractades. La dreta sempre ha estat molt hàbil a l'hora de captar totes les demandes socials que pot assumir i fer-se l'abanderada. Aquest serà l'estil «innovador» que necessiten per mantenir, sobretot, els seus vaixells insígnia: Madrid, la Comunitat Valenciana i Balears, a part de capitals de província molt importants. Si l'empenta de Zapatero i la tasca dels barons autonòmics provoca una pèrdua de vots i de poder al PP, no passaran ni dues setmanes abans que es comenci a escoltar la cançoneta degiro al centro. Rajoy ho sap, i per això, i casualment, aquesta convenció li està bastant centrista al PP poc després d'una manifestació contra el diàleg amb ETA en la qual s'han vist banderes d'extrema dreta.
En tot cas, la maquinària popular fa un esforç descomunal des de fa molts de mesos per tal d'esvair el fantasma de la desmobilització de les seves bases. Qualsevol motiu és bo per promoure concentracions en defensa de la Constitució amb gran profusió d'autocarades, marxes i convencions. Són conscients que perderen el poder central per un clar vot de càstig de la ciutadania i una mobilització de la societat que els va agafar a contrapeu després del desastre de l'11-M. Han de recuperar terreny així com sigui, atacant el Govern perquè dialoga amb ETA, presentant novetoses polítiques d'immigració o plorant a llàgrima viva per les dones maltractades. És lògic que ho facin. Es juguen moltíssim en l'envit perquè es troben tots sols. No troben aliats de govern quasi per cap banda. O majoria absoluta o oposició. És un camí difícil que necessita de l'estridència i del fer-se sentir constantment per poder continuar endavant.
