És normal l'actual manca d'optimisme empresarial. La conjuntura no és dolenta, més o menys es manté el nivell de feina i de consum, però es veu poc optimisme, poca empenta a l'hora d'escometre projectes nous, excepte, clar, la promoció immobiliària. En el seubsector especialitzat en el consum de territori els despatxos bullen. Hi ha il·lusió i brollen les idees. Però en poques bandes més. El turisme està a l'aguait i ja treballa per salvar la pròxima temporada a força del tot inclòs. L'oferta complementària es conforma a mantenir l'actual nivell de negoci. L'estancament és un fet, sobretot perquè no apareixen subsectors nous i imaginatius capaços de diversificar el teixit productiu balear.

Caldria demanar al Govern per què no injecta una mica d'il·lusió ara que s'estan reduint les distàncies entre unes Balears fins fa no gaire anys privilegiades i el conjunt de la Península.

La Conselleria d'Indústria fa esforços per potenciar les exportacions de la indústria clàssica. És plausible, però no és suficient. Seria important cercar noves fórmules que suposassin suports per als joves que es volguessin convertir en emprenedors. Tot estancament també té un component generacional. És necessari reaccionar.