L'eufòria que sembla estar instal·lada en el PP balear no eludeix ombres de dubtes. Si han llegit alguns dels missatges en els mitjans de comunicació, llançats pels estrategs conservadors, el PP ferma els cans amb llangonisses. Donen per segur que arrasaran el 2007, segons els sondejos que diuen tenir. És possible, cal ser modestos i esperar esdeveniments. Però, al mateix temps, he observat que a les darreres setmanes s'estan obrint fronts de discòrdia per al PP, que estan posant els nervis a flor de pell. Això es comprova als passadissos del Parlament, on els conservadors, darrerament, tenen l'expressió més crispada, com a de rot agre, i boten per no res i van a la corre-cuita a fermar converses i a fer càlculs estranys. Comentàrem entre alguns assistents (periodistes inclosos) les cares de pocs amics d'alguns alts dirigents del PP el dia de Balears, a la Cambra balear, que semblava estassin fent l'articulat de la proposta de finançament a l'Estatut, quan s'enteraren que, una vegada més, el PSIB prenia davantera amb una proposta pròpia, seriosa i documentada.

Així que sospit, sense tenir més dades, que la situació no va tant de pinte en ample per als «peperos». Es palesen cruis notables, la dimensió dels quals encara ens és poc coneguda: a Calvià, a sa Pobla, a Campos, ja no diguem a Eivissa i fins i tot a Palma. I han passat a pujar un esglaó més d'acció, com només ells ho saben fer: a lo bèstia i sense mirar prim. Això és, justament, el que s'ha esdevingut a Algaida. Aquí, la consellera Rosa Puig, moguda per les seves immenses ànsies de quedar bé davant els seus caps, ha endegat una moguda a l'Associació de Persones Majors tot fent servir el més barroer dels xantatges per assolir els objectius de tenir sota control total aquesta entitat cívica. Es tracta, en suma, de col·locar parents -la pròpia mare de la consellera, segons indiquen diferents mitjans de comunicació- i persones afins a la Junta Directiva a canvi de prometre un local per als associacionistes. El tema ha promogut la dimissió en bloc de la junta directiva i la protesta enèrgica davant d'aquest ignominiós abús de poder per part d'aquesta al·lota, el principal mèrit de la qual no és altre que haver nascut, precisament, a Algaida i no, per exemple, a Manacor. Ja saben vostès d'on prové Francesc Antich.

La misèria d'aquesta acció delata ben a les clares el tarannà d'aquesta mena de polítics conservadors, amb pràctiques caciquils i torticeres que no s'hi avenen gens ni mica, amb els principis més elementals de la cultura democràtica. L'ombra d'Antich inquieta notablement el PP, encara que les seves declaracions públiques i les seves palestres mediàtiques siguin de despreci total cap a l'expresident socialista. Pel que coneixem, tota aquesta estratègia es cuinà a cal Dimoni, el famós restaurant algaidí, amb la idea clara d'infiltrar peons «populars» a l'òrgan directiu de les persones majors del poble. Qui beneí l'operació (ho endevinen?) fou el president Matas, que no deu tenir res més en què pensar que dissenyar rocambolescos moviments per bescanviar favors polítics amb places de control sobre entitats ciutadanes. L'algaidina Puig s'ha prestat a un joc despreciable que l'ha feta sortir de polleguera, i que deshonora la venerable condició d'uns veïnats que, pensin el que pensin, votin a qui votin, representen opcions lícites que s'han de concretar en sufragis lliures i sense coaccions de cap casta. A Puig li haurien de passar factura per la malifeta: no com un xantatge -el poble mallorquí està per damunt d'aquestes cuites- sinó, simplement, ignorant-la a les urnes.