Amb un ull posat a l'Estatut català; l'altre, a la direcció estatal; i el tercer, en l'electorat, els partits perfilen les seves propostes de finançament per a les Illes Balears. El joc, ara per ara, sembla consistir a dur la iniciativa i deixar l'adversari 'xupant roda'. Jaume Matas ha tengut la fugissera glòria de 48 hores amb el 3% reclamat a Eivissa. Ahir, els socialistes tornaren a la càrrega. Tanmateix, Madrid decidirà i el PP no es pot permetre el luxe d'un desaire a Rajoy. És ben curiós que per la medul·la de la reforma no calguin savis ni estudis previs. Amb la subhasta, n'hi ha prou. Per descomptat, la ciutadania assisteix escèptica a l'espectacle. En part, perquè sap que tanmateix tot es decidirà, com sempre a Madrid; en part, perquè els partidaris de l'autogovern calibren les conseqüències d'atorgar-ne més a qui no hi creu o tan sols en vol circumstancialment. El PSM, a risc de perdre especificitat, insisteix en l'utòpic concert econòmic. I la vida segueix i el Govern pareix que té sempre doblers per allò que li interessa. Ahir, Jaume Matas i Francesc Fiol lliuraren 11 milions d'euros al Bisbat. La gratuïtat dels llibres de text costaria el mateix. Ara sabem que tot és més qüestió de prioritats que no de finançament.