La setmana passada col·locaven la primera pedra del que serà la major central elèctrica alternativa del Regne Unit. A Escòcia, a prop de Lockerbie, han d'aixecar una terminal que farà electricitat a partir de residus forestals: la poda d'arbres al bosc, la tala de fusta per a la fusteria i residus urbans apropiats, tot materials que fins ara simplement eren abocats a qualque banda o cremats simplement per llevar-los d'enmig, seran cremats a la central a partir de la seva inauguració el mes de febrer. Serà la instal·lació més gran d'aquest tipus al país i, com solen dir, una mostra del que es pot fer per reduir la nostra dependència del petroli i per crear llocs de feina nous derivats de les noves indústries. A més, també com solen dir, el projecte principalment és en mans d'una empresa d'energia, la E.ON alemanya, però es realitza amb l'ajuda de subvencions del govern de Londres i ONG, que pugen a més de 25 milions d'euros. Un cop acabada, la central produirà electricitat per a devers 70.000 cases, és a dir, més de 200.000 persones. Quaranta llocs de feina seran creats a la mateixa central i la resta, devers 300, seran sobretot per a treballadors forestals que han d'alimentar la caldera amb soques, escorça, fullaraca i llavorim a bastament. La central es menjarà unes 220 mil tones de restes forestals cada any, que són quatre mil tones per setmana. Aquesta feina és més que ben arribada a la part rural d'Escòcia, i ho seria a qualsevol lloc on es depèn tant dels ingressos agrícoles, si més no, pel fet de ser una feina constant i amb una demanda assegurada. Malgrat els beneficis evidents d'aquest tipus de projecte, la seva expansió arreu d'Europa, on sense cap dubte se'n podrien construir moltes dotzenes d'idèntiques, serà lenta: les empreses energètiques no estan avesades a col·laborar entre elles i s'estimen més competir en els productes i els mercats més rendibles, l'energia produïda del petroli i servida a les grans ciutats.