Des de 1989 dirigeixo la companyia Voramar teatre i els darrers set anys he fet la direcció d'escena de les sarsueles que la coral municipal d'Andratx representa cada començament d'estiu. Els primers anys vaig treballar gairebé de franc i els darrers he percebut una remuneració estipulada per aquesta feina. És ben cert que sempre ho he fet com a andritxol preocupat per la cultura i per la comunitat on vaig néixer. Els doblers sovint no paguen la feina a deshora ni els maldecaps. Però crec en allò que diuen «fer poble» i en un model de convivència on totes les veus es puguin fer sentir malgrat les diferències. Perquè sols el fet d'expressar-se ens farà lliures de veritat. I el teatre és això: la lliure expressió del pensament. També és crítica i denúncia contra els abusos i la manipulació dels poderosos. No renunciaré mai a això.

Fa pocs dies l'Ajuntament d'Andratx m'ha comunicat que enguany ja no dirigiré la sarsuela i vull donar les gràcies a tots aquells que han col·laborat amb mi durant aquests set anys: director musical, actors i actrius, solistes, membres de la coral, músics, públic... Ha estat un vertader plaer i una experiència molt enriquidora a nivell artístic i, sobretot, a nivell humà. Com és lògic, la meva feina haurà convençut a uns i haurà desagradat a altres. Uns s'alegraran, altres ja m'han expressat que els sap greu. I a tots els dic que l'espectacle ha de continuar i que mai no oblidin que l'art és immortal, els polítics passen.

Joan Porcel Bonet. Palma.