La foto del passat dia 17 de gener a la portada de Le Monde no tenia preu: tres dones (a Libèria, a Xile i a Finlàndia), encapçalant els seus respectius governs. La visió ha omplert de joia a totes les dones que, d'una o altra manera, ens dedicam al món de la política. Però, igualment, és una fita per a tot el gènere, particularment si el nostre enfocament es centra en Amèrica Llatina, on, per primera vegada, una dona arriba a l'alta responsabilitat de dirigir un país tan rellevant -i amb tantes connotacions- com és ara Xile. Michele Bachelet, filla d'un general constitucional, respectuós amb el president Allende, assoleix el càrrec després d'una vida plena d'avatars luctuosos, entre els quals cal remarcar la seva persecució, empresonament i tortura en mans de les forces de Pinochet, la mort en presidi del seu pare, l'exili, la lluita contínua i molt sovint dificultosa, les seves activitats polítiques posteriors que la feren arribar a dos ministeris i, en fi, la gènesi de la il·lusió que representa, ara, pilotar la república. Tot un repte per a una dona que ja ha anunciat que nomenarà un consell de ministres paritari i que, endemés, n'és ben conscient que la seva gestió serà observada amb major severitat que si fos un mascle. Cal, per tant, tot el suport femení i social per a aquesta dona progressista.

A un altre extrem del món, Ellen Johnson encapçala l'estat de Libèria. És, aquesta, una nova fita en el llarg camí de les dones per conquerir espais elevats en la presa de decisions. El país, convulsionat des de fa dècades per conflictes de tota mena, saquejat en els seus recursos naturals, confia ara en una dona per acarar amb resolució el seu convuls desenvolupament. Enmig d'aquests importants canvis en el sud del planeta, a la zona rica Tarja Halonen pot consolidar, el proper dia 29 de gener, la seva victòria parcial a la primera volta electoral a Finlàndia, un país de forta tradició democràtica, d'elevat benestar social i on les dones ostenten ja una important representació a la vida pública. La gran aposta pel món educatiu i per la formació de capital social constitueixen dos elements determinants que justifiquen, entre d'altres motius, aquest avenç inqüestionable. La consolidació d'un fort estat del benestar ha facilitat, des de fa molts anys, l'entrada de les dones en el món laboral competitiu, en condicions similars a les dels homes.

Davant la crispació testosterònica que ens envolta, resulta balsàmic veure aquestes imatges d'expressions més serenes, compromeses amb força i intensitat, que conviden a una pluralització de la feminitat tot i que, a hores d'ara, siguin tot just -que no és poc- fèmines singulars.