Crec que el conflicte de Sa Nostra no es pot entendre si només s'analitza l'envestida del comitè d'empresa de l'entitat en contra del president Llorenç Huguet. Formalment, els representants sindicals obtingueren un gran èxit en forçar el conseller d'Economia, Lluís Ramis d'Ayreflor, que demanàs a Huguet que retiràs la seva candidatura. La repercussió social estava servida arran d'aquesta marxa d'Huguet i la necessitat de triar un nou president per un any. I ara que s'ha acabat el conflicte amb la designació de Fernando Alzamora i enmig de nombroses crítiques contra el comitè que ha tomat Huguet? No estam assistint, de fet, a un procés destinat a cremar el comitè d'empresa?
Pens que les coses s'han de veure d'una altra manera per entendre-les. Fa uns mesos hem assistit a una espectacular operació financera per la qual La Caixa ha llançat una OPA sobre Endesa, joia de la corona de les empreses controlades pel PP. Ni CajaMadrid ha pogut evitar la jugada de La Caixa, buc insígnia del nacionalisme català, molt apreciada i estimada pels socialistes, i on el PP no hi pot ni somiar tenir-hi cap mena de control perquè no és ningú a Catalunya.
Com pot reaccionar el PP davant escomeses com aquesta?: cohesionant, coordinant, qui sap si fonent caixes que controla. D'aquestes jugades d'alta escola econòmica qui en sap una estona llarga és el president balear, Jaume Matas. I quin seria el principal escull perquè Sa Nostra entràs en aquesta nova dinàmica d'enteniment amb altres caixes (Madrid, València, Castella...). Doncs el comitè d'empresa de Sa Nostra, la gent d'Unió Obrera Balear, que ara han cremat bona part de la seva pòlvora amb la qüestió Huguet, menor es miri per on es miri. El comitè s'ha enviat l'ham i s'ha convertit en el blanc catalanista dels ben pensats atacs de la dreta.
Cal recordar que no van ser els representants dels treballadors, amb molt poc pes dins el consell d'administració, els que tallaren el pas a Huguet, sinó el propi Govern balear i la gent que dins Sa Nostra li és més lleial.
La caiguda d'Huguet sona a sacrifici d'un alfil per poder acabar amb la reina, l'única que amb el suport dels seus companys pot entorpir les jugades macroeconòmiqes que giren al voltant de l'estratègia estatal del PP respecte a les caixes. Jugades que, alnmaco des d'un punt de vista teòric, tant agraden un Jaume Matas cada cop més valorat, respectat i admirat al carrer Génova de la capital d'Espanya.
