El projecte de càmping des Ca Marí, a Formentera, és des de fa més de deu anys l'últim símbol de la lluita local per la preservació del territori i del seu equilibri. De fet, la darrera gran manifestació tinguda a l'illa va ser amb motiu d'aquest projecte i la promotora Formentera Club no el va poder tirar endavant perquè l'Ajuntament en va suspendre la llicència. A banda d'aturar un projecte per a 1.000 places dins d'un terreny de 70.421 metres quadrats a la platja de Migjorn, que queda dins de la zona de protecció prevista per la Llei de Costes, dos alcaldes -el socialista Bartomeu Ferrer i el conservador independent Antoni Serra, avui ja desapargeuts- es guanyaren un lloc dins de la història contemporània de Formentera perquè foren inhabilitats durant sis anys per a exercir qualsevol càrrec públic. Això, independentment de la carrera política de cadascun d'ells, els ha acabat atorgant una certa pàtina d'heroïcitat en la memòria dels formenterers. La solució del cas, que fa alguns mesos que torna a coejar, no és fàcil perquè el Tribunal Suprem sentencià el 18 de desembre de 2002 a favor de la promotora, la qual cosa obliga l'Ajuntament a atorgar-li la llicència. La compra dels terrenys amb diners públics i la implicació del Govern balear i del Consell Insular són les principals sortides que s'apunten per a tancar definitivament aquest capítol de la política local esdevingut simbòlic i que avui no escapa a la política partidista de PSOE i PP. La veritat és que desconec quina és la solució ideal, però si una cosa m'ha sobtat aquests dies és la manifesta negativa de l'actual alcalde formenterer, Isidor Torres, a la possibilitat d'una nova suspensió de la llicència. Arribat el cas, la unanimitat d'un poble no val una inhabilitació? Per què?