Botiflers d'ahir i d'avui
Els menorquins amatents de la història insular, entre els quals, modestament, m'hi compt d'antic, hem entrat aquest dilluns, 9 de gener, atiats per una efemèride gens banal. Avui s'escau l'aniversari de la mort de Joan Miquel Saura i Morell (1670-1729), el patriota potser més memorable de l'Edat moderna menorquina. Per defensar els privilegis i els drets polítics seculars de l'illa, en el marc d'una Corona espanyola d'estructura jurídica no uniforme ni radicalment centralista com voldrà imposar la dinastia dels Borbons, va aixecar-se en rebel·lió a començament del segle XVIII. Tot disposant del suport de la immensa majoria de la població, i no manco la de totes les institucions polítiques de l'illa, Saura va proclamar legítim sobirà de Menorca la figura de Carles d'Àustria, enfront de l'altre pretendent, Felip d'Anjou, per ocupar la vacant al tron hispà deixada per Carles II el 1700 en morir sense descendència directa. Els fets revesteixen una importància històrica excepcional. Més enllà de la pura erudició, o del simple coneixement passiu de la història, resulta que estem davant d'un episodi que es troba travessat per una constant de primeríssim interès -vull dir que té una actualitat vivíssima. Quin és el millor statu quo de relació jurídica i política de l'illa de Menorca respecte de l'estat espanyol? La pregunta no és una fotesa retòrica qualsevol. Més bé al contrari: és el bessó punyent, essencial i sensible de la història insular sencera, de qualsevol època, remota o propera, moderna, medieval o contemporània. Quan pens en els diputats menorquins que, en el curs dels anys de democràcia i d'autonomia que portam viscuts, s'han vist en el tràngol d'haver de votar lleis per a l'autogovern més o menys generoses, o, pel contrari, escanyolides; o que han participat en debats legislatius decisoris per permetre, d'una manera o altra, la plena recuperació de la personalitat històrica de les regions o les comunitats nacionals espanyoles, no puc fer altrament que adonar-me de la sonsònia reiterada de la nostra història local: la lluita constant, segle rere segle, encara que hagi estat sota formes dispars en èpoques diverses, per determinar la fórmula de pertinença de Menorca a l'estat.
- El 78,5 % de les famílies de les Illes Balears varen triar el català com a llengua a l'escola
- Un vídeo del Govern sobre l'ús responsable de l'aigua rep una allau de crítiques: «S'ha de tenir un bon fetge...»
- Reclamen el desallotjament de dos edificis històrics de Palma, ocupats pel Ministeri de Defensa i per la família reial espanyola
- Un grup de joves menorquins responen a les provocacions espanyolistes durant l'acte de Ses Avellanes de les festes de Sant Joan
- L'Ajuntament de Palma demana la destitució immediata del regidor de Mobilitat
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.