L'informe Fourtou i nosaltres

06/01/06 0:00

El passat mes de desembre el Parlament Europeu aprovava el que ja es coneix com l'Informe Fourtou (pren el nom de l'eurodiputada que va fer de ponent), o, per esmentar-lo amb el nom complet i oficial, «Informe sobre les al·legacions d'aplicació abusiva de la Llei Reguladora de l'Activitat Urbanística (LRAU) i les seves repercussions per als ciutadans europeus». La LRAU és una llei autonòmica valenciana, i el rerefons de l'informe Fourtou és l'espectacular procés d'urbanització que està coneixent el conjunt del País Valencià. L'informe té el seu origen en la Comissió de Peticions, una instància a la qual s'adrecen els ciutadans i la societat civil per demanar la intervenció del Parlament Europeu. El text fa l'èmfasi en les qüestions en què la normativa europea hi és més d'aplicació, com són la vulneració dels drets en les indemnitzacions (manca de transparència i manca de criteris clars), en les declaracions d'interès públic fraudulentes, o en les irregularitats en les adjudicacions de contractes per part de les administracions. L'informe deixa ben clar que el concepte d'interès públic s'usa massa sovint «per a la promoció d'interessos amb un caràcter més públic que privat», i que «existeixen seriosos dubtes» en l'adjudicació de contractes públics. Expressat en la prosa àrida de les institucions europees, l'informe Fourtou ve a dir-nos que el país de Zaplana i de Camps és el paradís depelotasso.

Les tretze planes d'aquest document també fan referència a l'impacte ambiental d'aquesta allau de ciment que cau sobre el País Valencià. Insta les administracions públiques que els projectes d'urbanisme «integrin amb especial cura les preocupacions sobre el desenvolupament sostenible, el medi ambient i l'ecologia, que són objecte de polítiques fonamentals de la Unió Europea». La frase pot semblar prudent, però a poc a poc van caient les clotellades ambientals: manquen avaluacions estratègiques d'impacte ambiental (avaluacions completes de plans i programes, establertes per la corresponent Directiva Europea), es recorda la necessitat que hi hagi «prudència en l'ús i protecció dels recursos hídrics», i es recomana que s'estableixi una moratòria, mentre no hi hagi una nova llei urbanística més restrictiva, que impliqui la paralització de «projectes que ja estan aprovats però que no s'han iniciat encara».

El litoral del Llevant espanyol (el del País Valencià, però també el de Múrcia i el d'Andalusia) està ple de municipis amb planejaments que podrien suposar una multiplicació per cinc, per deu o per quinze de la seva població actual. Els camps de golf es promouen per dotzenes, mentre s'enlaira la bandera de la solidaritat hídrica. Al conjunt de l'Estat Espanyol es construeixen més habitatges, en els darres anys, que a França i Alemanya juntes. L'informe Fourtou ve a ser l'eco a Europa d'aquest boom del totxo. L'abús del ciment va lligat a la destrossa paisatgística i al malbaratament de recursos, però també a l'abús sobre els drets ciutadans, a la pèrdua de qualitat de vida i (per dir-ho de manera suau) a la manca de transparència en l'actuació de les administracions. L'escàndol valencià ja és un escàndol europeu.

L'informe no és vinculant, però és un toc d'atenció indubtable. La Generalitat valenciana ja ha deixat clar que farà com si fos paper banyat. I nosaltres? No hi ens hem de sentir al·ludits? Sorprèn el poc ressò que ha tingut entre nosaltres aquesta intervenció del Parlament Europeu. Potser convindria que algú demanàs que la cambra de la Unió Europea fes un cop d'ull al paisatge balear de declaracions d'interès generals, adjudicacions i concessions, destrossa paisatgística, manca d'avaluacions ambientals estratègiques, i consum desbocat de residus. No sé si en sortiria l'informe Fourtou, però segur que en sortiria un informe fourtíssim.