No canvien gaire coses

Acomiadar-se d'un any com aquest sempre costa una mica, sobretot si en els darrers dotze mesos s'han aconseguit fites importants. Avui entrarem en el 2006 i això, pels qui no ens consideram supersticiosos, ens provoca una espècie de vertigen. Si aquesta mateixa sensació la traslladam a l'àmbit polític la cosa crec que pot empitjorar encara més. El 2005 ha estat, sens dubte, un any marcat per l'enfrontament, la insumissió i la constant provocació. Per aquest motiu costa imaginar-se per quins derroters ens podem arribar a anar en aquest 2006 casi pre-electoral per a la majoria de Comunitats Autònomes. Precisament ahir la consellera de Salut anunciava la no aplicació de la Llei estatal antitabac esgrimint una espontània i fèrria defensa dels ciutadans no fumadors i, com no podia ser d'una altra manera, d'empresaris del sector. Així, en el darrer dia de l'any 2005, el Govern de les Illes va voler deixar molt clar, una vegada més, qui mana i quins interessos es defensen en el Consolat de Mar. I és que mentre uns ciutadans, com els veïnats del pont del tren, es veuen obligats a acudir a instàncies nacionals cercant la protecció dels seus drets, d'altri, basta en seure's a una taula i argumentar perjudicis econòmics. En aquestes altures, que la norma autonòmica sigui més eficaç o manco costosa pels empresaris que la nacional és una qüestió anecdòtica ja que aquesta Comunitat Autònoma, caracteritzada per la desídia i seguidisme dels seus polítics respecte als dictats de Madrid, no ha estat mai un exemple en la defensa del nostre interès general. Es clar que aquest interès general, que tant surt a la Constitució inclou a tothom: els qui els voten i els qui no. I això no és molt rendible políticament, millor defensar els interessos dels teus, dels de la casa. Si és que hi ha coses que no canvien mai.