Ha esdevingut un tòpic en la retòrica periodística de dia 28 de desembre: sorprendre l'audiència amb alguna innocentada. La veritat és que n'hi ha hagut algunes de ben divertides i formulades de manera tan verídica que algun dubte deuen haver creat entre els lectors o oïdors. Per exemple, el programa del capvespre d'en Grasset, a Catalunya Ràdio, va voler-nos encolomar que en Lluís Gavaldà seria el representant de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió al festival d'Eurovisió. Tanmateix, no sé si recrear-nos amb aquestes innocentades sense malícia més que no fer cas a la crua realitat, sempre molt més hostil i perversa. Com si volguéssim confegir un univers de purpurina. Formulat d'una altra manera: cercar una mica de conhort en la ficció. Val més recrear-s'hi que no enfrontar-se als fets tangibles, com és, per exemple, el partit de la selecció catalana contra Paraguai, que es va esdevenir, per a més inri, la mateixa diada dels innocents. Poc públic, sorollós i reivindicatiu, sí, però massa poc públic. I no sé si un intent deliberat del realitzador d'esquivar aquelles pancartes que palesaven un esperit reivindicatiu més crític. Sembla que no és el mateix fer voleiar una senyera que exhibir una gran pancarta on es podia llegir clarament allò de «Catalonia is not Spain».
Si recordam mentalment la portada d'aquest diari també ens podríem formular la següent pregunta: quin dels dos titular hauríem preferit que fos la innocentada? Si el que obre la portada i diu que el PSOE rebutja el reconeixement de Catalunya com a Nació o el que anunciava que, al Morro de sa Vaca, s'hi faria una macrourbanització? No ho sé, me n'afluix per no triar, com diu la dita.
Tanmateix hi ha notícies que també voldríem que haguessin estat una innocentada o com a mínim un rumor. Com per exemple la que va protagonitzar Cort tot cedint solars a l'església catòlica. No em fa res que la reverendíssima batlessa Cirer sigui una catòlica practicant, que llegeixi les sagrades escriptures des de la trona, que tots els seus regidors siguin del Consells Pastorals de les respectives parròquies, que tots emplenin la casella que destina beneficis a l'església catòlica a la declaració de la renda, però que suaixí, com qui no vol la cosa, com qui ferma cans amb llonganisses, Cort cedeixi tants de solars a una confessió religiosa per a la construcció d'esglésies, em sembla una mica desmesurat. I que a més ho justifiquen adduint la confessionalitat de la majoria municipal de Cort. Però vaja, les creences particulars poden justificar la gestió dels béns públics? Des del moment que les urnes els encomanen la tasca de governar esdevenen en els gestors dels béns públics de tots els ciutadans: dels catòlics, dels agnòstics, dels musulmans, evangelistes i tots els punts suspensius que hi vulguin afegir. Ja sabem que cadascú pot viure la fe a la seva manera. Però aquesta adscripció rotunda al catolicisme de la majoria municipal concorda amb els fets quotidians que duen a terme? Deuen ser allò que se'n diuen catòlics practicants, és a dir, de santificar les festes com cal? Esperem que sí, tot i que no els en demanam una demostració pública i quotidiana. I en la seva praxi municipal mantenen sempre i a tothora els principis ètics del cristianisme o en canvi serien bandejats del temple a fuetejades com ho foren els fariseus? Deixem aquestes qüestions a l'aire per a la meditació dominical i que cadascú en tregui les conseqüències que vulgui.
Tornant a les innocentades periodístiques. S'ha d'anar alerta ja que moltes vegades la ficció supera la realitat, per increïble que sigui. Tenc un amic que sempre diu que, una vegada construïdes totes les autopistes i urbanitzat tot el que sigui urbanitzable, faran una gran plataforma de formigó que enrevoltarà Mallorca, com un cinturó de castedat, i allà s'hi construiran grans hotels per al tot inclòs i segones residències i tot això que el lector pot imaginar-se. No ha crescut Mònaco guanyant terrenys a la mar? No hauria estat una ocurrent innocentada que el primer any d'haver-se inaugurat el Parc de les Estacions algun mitjà hagués anunciat que tot aquell betlem tenia les hores comptades i que en pocs anys el tornarien a esbudellar tot? Idò alerta que el dia menys impensat començaran allargar qualque morro. O potser ja el tenen massa llarg?