La directora de l'Escola Normal de Mestres i fundadora de la Congregació de Germanes de la Puresa és, indubtablement, una de les dones que més han contribuït a definir el paisatge de la contemporaneïtat mallorquina. De fet, ocupa un lloc destacat en l'obra Institutos y fundadores de educación cristiana, dirigida per Pedro Chico González (2000). En el panorama general d'iniciatives religioses i pedagògiques a l'Estat espanyol, Madre Alberta hi té unes característiques pròpies, fins i tot entre les fundadores de congregacions femenines que compartien aquesta comesa amb els deures de mare de família. Alberta provenia d'una cultural liberal i era una mestra de prestigi, abans d'escometre l'obra de la seva vida, al capdavant del Reial Col·legi de la Puresa, de Palma. Fou elegida directora d'aquell Col·legi, el 1870, en ple Sexenni Revolucionari i poc després de la promulgació de la Constitució de 1869, la primera que contemplava la separació Església-Estat. No obstant la tensió política d'aquella conjuntura a l'Ajuntament de Palma, majoritàriament progressista, i l'Església de Mallorca trobaren en Madre Alberta un element d'entesa, gens excloent. A la Puresa, poc després, hi fundà una Congregació religiosa femenina, l'única creada a Mallorca amb vocació d'ensenyament superior i universitari. Una congregació urbana, moderna, destinada a educar i formar mestres, que, amb el temps, ha esdevingut l'institut femení amb més penetració i prestigi educatiu de les Illes Balears. La proclamació d'Alberta Giménez com a filla il·lustre de Palma és un signe altament positiu per a la ciutadania. És el resultat del consens i el diàleg que requereix el món educatiu en la circumstància actual, una manera de reconèixer la necessitat de cercar complicitats entre els diferents models pedagògics i el mèrit d'una persona que es projecta en una institució sense la qual el panorama cultural de la dona a Mallorca seria, previsiblement, un altre de molt diferent.