Benvolgut lectorU, què podria fer-te arribar un dia com aquest? L'any s'acaba -n'hi ha enllestit un de nou, que ningú no s'alarmi-, i si bé la nostra situació és difícil no deixem de ser afortunats. Mirem on mirem la desgràcia s'abat sobre els nostres similars, i avui, o demà, o demà passat, són dies útils, i també inútils, per aturar els nostres quefers i examinar el nostre estat de comptes. Quins? Ja ens entenem.

L'any s'acaba i el seu judici no és més que un tema literari o mercantil, del tot insignificant. És cert que alguns nostres avantpassats tenien el sa costum d'aprofitar aquestes dates per fer el balanç, intermitent i magnànim, dels seus dies, però avui la norma no escrita és aquesta sort d'impunitat que agermana tots els que no som tancats a cap presó. No val gaire la pena mirar cap al passat. Sí, és cert que Sagarra escriví que «el temps es cuida d'endreçar les coses, treu la pols de les gemmes venerables i desfà la misèria del llautó», però, què voleu que diguem? El temps passa, i prou, i les gemmes venerables i el llautó canvien poc de mans. Poques emocions es conreen mirant enrere i, si de cas, poques que siguin profitoses. La gent es pren aquests dies, avui, demà, alguns més, per descriure mecànicament l'any que es tanca i per amollar-hi, com un ritual més, els quatre tòpics que l'enterraran fins que arribi el moment del record emocionat. Tenim experts en la necrològica que s'esmercen cada dia en plànyer l'ahir i que ens diuen, si n'escoltem la veu, que la culminació dels nostres dies és l'esquela i el cim de l'any és el resum que omple els informatius, però la meva proposta és del tot contrària. També hi ha veus que troben ridícul l'avui, i molt més l'ahir, i que es preparen constantment per a un futur que, com el seu nom avisa, mai no arriba. Greu error, també, perquè només la inconsciència ens pot convèncer que podem escapolir-nos del present. Quan el dimoni ens tempta, ho fa sempre convidant-nos a pensar en el futur, fins i tot quan ens promet corregir el passat i refer-lo.

L'any s'acaba. Aquesta és la veritat concisa i demolidora que el calendari ens proposa, o més aviat ens dicta. Prepara la celebració i manté l'absurd costum de fer-te propòsits de bondat per als pròxims dies, però que tots els rituals d'aquestes hores i tota l'estupidesa o tota la serenitat que hi apleguis, en aquestes hores, no et distreguin del clocalou: només compta el present, qualsevol altre fulcre et durà a la catàstrofe. Avui, demà, no acaba l'any, tan sols un dia més, amb el mateix renou imperceptible que fa la fi de cada segon, de cada minut. No facis l'autòpsia dels teus dies ni dels teus anys si no tens el costum ni el temps per fer-la dels teus minuts, o segons, i recorda que això d'amitjanar els dies o els anys és un costum forassenyat que deu haver-se propagat des del dret mercantil o des de l'agrimensura, una feina de comptables, que cansa la vista. Tot és més senzill i més continu del que sembla, mentre hi sigui, és clar.

L'any s'acaba, salut i ben lluny! També és cert que això, per si mateix, no millora, ni empitjora, els nostres patiments. I així mateix que tan sols no empitjorant ja guanyem la partida: la física ho demostra. És ver que hi ha problemes. Entre els petits, no és previsible cap llei contra les agressions estètiques de les botigues dels xinesos, i encara que menjam pa de tant en tant ja ningú no recorda la imatge d'un camp de blat; la sequera és perenne i són molts els qui lluiten per fer dels nostres dies un calvari i, indirectament, fer-nos possible la redempció; han deixat d'emetre Smalville i és impossible mantenir el fil dels Soprano, i si demanes consell et recomanen un llibre sobre no sé qui que es va endur un formatge, en el millor dels casos. La llista de maldecaps és interminable, i res més lluny del meu voler que dur-la al teu cap, ara que l'any acaba i el personal et proposa reflexionar-hi. No hi ha consells: ni avui ni demà són millors que qualsevol altre moment per prediquejar-los. Si de cas, tria amb tot esment els teus companys de viatge, i tingues tanta cura dels anys com dels segons i els minuts. Críptic? Sí, potser, però no més que els consells que et proposen pensar en segles o eternitats. I recorda que en els moments emotius, com aquests finals i inicials de l'any que acaba i comença de bell nou, és més comú dir i fer ximpleries. I també més disculpable.