Encara no era oficial l'aprovació de la LOE i el Partit Popular ja anunciava mesures per dificultar-ne i desnaturalitzar-ne l'aplicació enllà on pugui. Sembla que volen fer servir les comunitats autònomes on ostenten el poder per capgirar l'esperit de la nova llei educativa.
La LOE estableix un percentatge majoritari d'ensenyaments comuns a tot l'Estat i un altre que depèn de les comunitats autònomes, més baix per a les castellanoparlants i un poc més alt per a les altres, perquè no arriba mai al cinquanta per cent. Idò com que resulta que els populars no es conformen amb la quota estatal, que troben massa esquifida, han decidit que les autonomies on governen es posaran d'acord per oferir un percentatge complementari de continguts comuns. Així, per molt que diguin que no és així, és un atac frontal a l'esperit d'una llei que pretén que els alumnes no siguin uns ignorants de la seva realitat immediata. És increïble el que féu el sistema educatiu franquista amb els infants de la meva generació. Ens sabem les capitals dels estats asiàtics, per exemple, mentre som incapaços de situar sobre un mapa les possessions més importants del nostre municipi. Coneixem els rius més importants de la Península Ibèrica i no tenim ni idea de les zones humides de Mallorca. Ens aprenguérem la llista dels reis gots i ningú no ens va parlar dels reis de la casa de Mallorca. Estudiarem en Quevedo i en Gòngora i no ens digueren res d'en Ramon Llull ni de n'Anselm Turmeda.
Ara, el Partit Popular vol tornar en això? Ens vol fer uns analfabets funcionals en el coneixement de la nostra terra, la nostra literatura i la nostra història? Perquè, és clar, si el percentatge que la LOE fixa per conèixer les característiques pròpies de la comunitat autònoma l'omplen de més continguts dels que ells anomenen comuns, com podran els nostres alumnes aprendre el que ens és propi i exclusiu? Qui i quan els hi ho contarà?
Tammateix, encara hi ha un fet més preocupant en tot aquest afer. Es tracta de la càrrega de desobediència a les lleis de l'Estat, de radicalitat manifesta, que es desprèn de la proposta popular. Ells que tant s'oposen als que qualifiquen de radicals, que tant s'encomanen a l'aplicació de la llei, quan els convé, que volen que s'il·legalitzi aquells que no accepten el sistema, resulta que es volen convertir en uns antisistema, en uns radicals que no accepten les lleis aprovades democràticament al sacrosant Congrés, allà on s'exerceix la sobirania única i indivisible del poble espanyol, que tant diuen defensar. Què passa, que quan aquesta sobirania no va en el sentit que ells els agrada se la poden passar pel forro? No significa això una contradicció flagrant amb el seu discurs espanyolista ultraradical? Com és possible que els qui tot el dia s'omplen la boca amb la paraula Espanya i que volen que les lleis emanades del conjunt de l'estat estiguin per sobre les disposicions de les comunitats autònomes, en aquest cas canviïn la seva postura i vulguin emprar les autonomies on governen per anar en contra d'una llei estatal i per crear un sistema educatiu paral·lel que només tendrà validesa a la part d'Espanya que controlen? És evident que els interessos electorals i les ganes d'erosionar el govern de Zapatero, com a mínim en aquest cas, pesen molt més que les pròpies conviccions. M'ho apunt.
