D'accidents de trànsit i carrils per a bicicletes...

Quants cops ha circulat el tren nocturn aquest estiu en plenes festes? Quantes carreteres de les inaugurades tenen algun carril bici en el seu recorregut? Si em permeteu, vos contaré una història personal. Un matí qualsevol, fa uns mesos, vaig agafar, com cada dia, la bicicleta per anar a fer unes feines per Palma. Fa molts anys que vaig en bicicleta, ja que anar a peu per dins la ciutat no m'agrada gaire i en cotxe és una mica absurd, tenint en compte les distàncies d'aquesta ciutat. Anar en bicicleta, com tothom sap, a més de ser sa, de no contaminar i molts altres beneficis, és la forma més ràpida de circular (per exemple, en 5-10 minuts arribes des del passeig Mallorca al polígon de Llevant o des del carrer 31 de Desembre al Born...), ja que la velocitat és similar a la dels cotxes i evites tota l'estona de cercar d'aparcaments i qualsevol embós.

Bé, idò amb aquestes que, pujant per avinguda Alemanya, amb un trànsit prou dens, un cotxe em comença a tocar el clàxon i a fer accelerades i frenades darrere meu per poder avançar pel carril bus i jo, tot i que m'hi resistesc una mica, tampoc no estic tan sonat com per jugar-me-la i, reduint una mica la velocitat, em situu tant com puc al costat de la vorera i el deix avançar-me alhora que m'insulta i desqualifica el fet de circular en bicicleta amb la mala sort (per ell) que just davant un semàfor es posa en vermell. Una mica molest, em pos al seu costat per demanar-li explicacions, a les quals ell respon de forma prou indigna: «te tendría que pasar por encima y matarte sin que nadie me pueda pedir explicaciones». Ara qualsevol podria pensar que aquesta resposta és més habitual d'un individu «tunning» o d'algun tipus de «banda urbana», però ni molt manco... es tractava d'un senyor prou ben vestit (camisa elegant i jaqueta) i amb una targeta que l'identificava com a treballador d'AENA (vaja, de l'aeroport). Fou una llàstima no haver apuntat la matrícula i denunciar els fets (si un s'ho planteja, allò era una amenaça de mort...).

En aquests moments és quan un es planteja la importància de l'educació en valors, el respecte i, per seguretat personal, la importància dels carrils bici. Més enllà de ser l'única fórmula existent de potenciar l'ús d'aquest sistema de transport, és la forma més segura per a aquells que ja l'utilitzam per evitar maldecaps, insults i, sobretot, possibles accidents. Una bicicleta no és sols un vehicle per passejar els caps de setmana i a l'estiu, ni el carril bici s'ha d'interpretar com els llocs per on circular-hi. Una bicicleta també s'ha de veure com una forma més de transport per anar al treball, a fer feines o allà on s'hagi quedat amb algú. No fa falta que n'hi hagi per tota la població, però els eixos principals de circulació, els més transitats, els més amples... crear una xarxa de circulació que doni seguretat i alternatives a tota la gent que l'utilitzaria, però que no ho fa davant les dificultats que hi ha així com està estructurat el trànsit actual i les actituds d'individus com el que jo me vaig trobar. Si no es fa un impuls d'aquest mitjà de transport -la gent no l'utilitzarà de cop i volta-, s'ha de fer un pla absolut per potenciar-ne l'ús. I ja assegur ara que una diada a l'any no serveix de res...

Per cert, quan el migdia vaig arribar a casa vaig veure a les notícies un reportatge sobre l'impacte del Dia Mundial que just es celebrava aquell dia i de Palma no es pogué informar de res perquè no s'havia realitzat cap actuació... Aquell dia era el 22 de setembre, dia mundial del transport públic.

Rafel Sedano Porcel, vicepresident i coordinador de l'àrea de Salut del Consell de la Joventut de les Illes Balears.