Ara ja és tard, però si servidor hagués sabut que es faria un itinerari dels betlems de Palma, hauria cercat qualcú que tengui bo a l'Ajuntament per proposar-li incloure-hi allò que, sense ser ben bé un betlem, podria contribuir a renovar-ne la tradició. En aquest racó de diari ja s'ha parlat -fa més de mig any- d'un cotxe abandonat al carrer Rodríguez de Arias, davant el número 18, amb els vidres romputs i que es va omplint a poc a poc de fems urbans. Qualsevol diria que es tracta d'una instal·lació que pretén reflexionar sobre la degradació de les ciutats en decadència. Adesiara algú, supòs que un policia local, hi aferra un escrit sobre fons fofi, en el qual s'avisa que el cotxe serà considerat abandonat a la via pública i retirat. La ferratina desapareix algunes setmanes després, passen els mesos, i torna a aparèixer una altra vegada. Així ja du crec que més d'un any. Servidor, llevat dels diumenges i festes de guardar, el solc veure un parell de vegades cada dia. El cotxe abandonat és part i símbol de l'abandó en què l'Ajuntament manté l'eixample de Palma, i exerceix aquesta representació d'una manera molt gràfica, molt eficaç. El cotxe es rovella i el seu contengut es va podrint, sense despertar l'interès de les persones que haurien de vetlar per la dignitat de la vida en els carrers. Algú, a l'Ajuntament, en té notícia, com ho demostra la reiteració de l'avís, i algú em va dir que és que no tenen lloc per dur-hi els cotxes abandonats. És clar que no en trobareu cap a Son Vida. La merda que se la mengin els pobres, això ho tenen clar les-els que manen a Cort. En el mateix carrer, a cent passes, hi havia hagut durant setmanes restes de sang humana, una doneta vella s'havia tirat per la finestra el dia en què els seus familiars l'havien de dur a una residència. L'últim testimoni d'una vida humana va desaparèixer a poc a poc, se l'endugueren milers de soles de sabata. Aquest és el nostre Ajuntament, embrancat en grandioses empreses de futur, sospitosament coincidents en els altíssims pressuposts que mouen. Ben mirat, el cotxe és com un betlemet de la misèria de Palma, només hi falta alguna figureta de pagesa de plàstic, que algú hi deixi com a signatura. La senyora Cirer podria manar que, a l'alçada del betlemet, s'hi pengi una estrella de bombilles, que fa Nadal. Servidor faria una fotografia al conjunt i l'empraria per felicitar la batlessa i tot l'equip de govern municipal. Si cerquen imatges, símbols de la ciutat, vet aquí una imatge que, al seu realisme i a la seva brutor, hi afegeix una capacitat simbòlica que ubica el discurs de Palma molt prop de la veritat més objectiva.