La senyora Marina és boliviana, per les seves venes corre una variada mescla de sangs, un carburant de gran puresa i eficàcia. Té un cor sensible i fort. Treballa pensant més en els seus de La Paz que no en ella mateixa. Els trets esvaïts d'alguns avantpassats indis pinten el seu rostre amb un somriure plàcid i una mirada tendra. És baixeta, coratjuda i compassada. Quan ha arribat, avui, a ca meva, tot aquest paisatge afable estava com a descompost, un neguit havia alterat l'harmonia del seu rostre i la inquietud transformava la seva mirada. La senyora Marina està angoixada pels fets polítics del seu país. No creu que Evo Morales pugui ser un governant prop del poble, dels pobres, dels indígenes? Sí, senyor, però... què li passarà? Se'l trauran de davant sigui com sigui? Pensi que en el meu país sempre han comandat els gringos, els gringos ho tenen tot i fan i desfan, els governants bolivians han estat sempre a les seves ordres... I si el maten? I si mor en un "accident"? Tant com esperava la senyora Marina una victòria electoral d'Evo Morales... i ara aquesta victòria l'angoixa, sap amb qui se les haurà d'haver. Per a ella, els gringos són els gringos i les multinacionals. La senyora Marina viu aquí, és una conciutadana nostra, i de sobte servidor sent un vertigen de pensar que una conciutadana nostra se sent amenaçada pels gringos, i record que un amic meu té moltes accions de Repsol. Però no m'agrada que els meus conciutadans sentin angoixa, que visquin a Mallorca amb por als gringos. La senyora Marina, que afegeix cada dia un poc d'identitat mallorquina a les seves identitats anteriors, ara viu el pitjor de la globalització: la por als gringos arriba a tots els racons del món, i no perquè Bush i els seus còmplices -Blair, Aznar o els obscurs mandataris de Polònia o Romania- hagin cobert el planeta de tenebres, sinó -o també- perquè a Bolívia els electors han votat majoritàriament un home que ha sabut obrir una retxillera d'esperança. Els gringos i les multinacionals saben que l'esperança no és compatible amb la resignació. La globalització de la por és una nova forma de càncer de la humanitat. S'estén pel món amb cada persona que mira de fugir de l'opressió i s'imposa la tasca de conquerir el mínim de futur necessari perquè el mot dignitat tengui algun sentit. Si aquesta persona ens tria a nosaltres, o simplement naufraga prop de les nostres costes, nosaltres som els seus conciutadans, corresponsables del seu destí. Que ens hi sentíssim solidaris no seria res de l'altre món.