Els cotxes d'en Rodríguez

Malauradament no es tracta d'un cas aïllat. La meva capacitat d'astorament ja fa molt de temps que es va veure superada per la realitat. Ara ha tocat el torn al Conseller d'Interior, el senyor Rodríguez, que, com que no en maneja dels seus, ha decidit que tots els cotxes de totes les policies locals de totes les Illes Balears siguin pintats amb la combinació de colors que més li agrada. Però com que això val molts de doblers, els ajuntaments, que són els qui els havien de posar un damunt l'altre, li han dit que si ell no paga, res de res. Naturalment, com que ell és generós, ha decidit subvencionar, amb mil quatre-cents euros, dels nostres, és clar, no dels seus, la repintada de cadascun dels vehicles. Us imaginau la doblerada que significa tot això? Si miram quants de municipis hi ha a Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera i suposam que cadascun d'ells té com a mínim un cotxe de policia local, però la majoria en tenen dos o tres i que Palma en té molts més, aquesta operació pot arribar fàcilment als dos-cents o tres-cents mil euros, i segur que faig curt. Tot sigui per tenir els cotxes dels municipals al seu gust!

Un gust que, tammateix, no és el de tothom. Jo mateix no veig com així s'ha de tudar aquesta doblerada per tenir els cotxes de colorins. A no ser que l'objectiu sigui que els coneguin d'enfora i els delinqüents tenguin més temps per fugir, no hi veig cap raó per a tota aquesta coloraina.

A mi, la veritat, em fa enveja el senyor Rodríguez i assuixí se m'ha desbordat la imaginació i he començat a elucubrar què faria jo si tengués la potestat de gastar els doblers dels altres per poder tenir les coses al meu gust. No n'estic del tot segur, però trob que començaria per l'urbanisme. Estic cansat de passejar-me i veure façanes que són un atemptat visual. A un carrer tot ple de cases de tipologia tradicional, estàs dos mesos a passar-hi i et trobes que hi estan aixecant una finca de pisos que se pega tirs amb les finques del veïnat. Si ho pogués pagar, ho faria enderrocar tan aviat com de pressa i obligaria a mantenir-hi l'estètica de l'entorn. Faria llevar persianes d'alumini i de PVC dels edificis dels nuclis històrics i els barataria per persianes de fusta. Eliminaria tot el cablatge dels frontis i els faria enterrar. Canviaria el disseny de les màquins d'ORA i de les cabines de telèfon perquè estassen més integrades en l'entorn. Tomaria moltes casetes de foravila que destrossen el paisatge rural i les que quedassin les faria adaptar als colors i materials tradicionals. I així una cosa darrere l'altre.

Desgraciadament no ho puc fer. No tenc empriu, com el senyor Rodríguez, als doblers públics i els meus no basten per a res. Llàstima.

Jaume Lladó, professor