L'atac a la COPE és un toc d'atenció a la llibertat d'expressió i al pluralisme informatiu per a totes les empreses de comunicació. Cal tenir esment amb la presumpció d'innocència que ha de protegir i respectar les empreses de comunicació i els seus professionals. Per tant sembla obligat condemnar qualsevol atac contra el pluralisme informatiu. Avui és la COPE, però demà pot ser qualsevol altra empresa de comunicació que no agradi. Qui és un govern per a decidir què és mentida i què és veritat? En cap lloc consta que un govern tingui atribuït el paper de censor periodístic.
La Constitució espanyola ens reconeix, com no podia ésser d'altra manera, uns drets fonamentals que són pilars de la democràcia. Amb l'atac a aquesta empresa de comunicació s'està qüestionant el dret «a expressar i difondre lliurement els pensaments, les idees i les opinions», el dret «a la llibertat ideològica» i el dret «a comunicar o rebre lliurement informació veraç per qualsevol mitjà de difusió». I és precisament aquest «judici de veracitat» el que ha deixat al descobert el caire dictatorial de distints governants que no tan sols el s'han adjudicat sinó que a més ho han fet en règim de monopoli. Tenen ben clar que allò que ens volen permetre conèixer, des dels mitjans de comunicació, tan sols és una part del que passa i que només és aquella part que a ells els hi convé.
Les empreses de comunicació són fruit del dret que tenen els ciutadans de ser informats conforme als valors que preserva la Constitució i entre ells el de rebre diverses opinions sobre qualsevol notícia, agradi o no als seus protagonistes. No és el temps del pensament únic. Els mitjans de comunicació són l'element crític i imprescindible, com a garants que són, de la llibertat d'expressió i de la pluralitat social. A Catalunya hi ha gent que vol tancar la COPE en nom de la democràcia, però de quina?, perquè això que volen fer ho coneixem com censura. Cap polític pel fet d'haver arribat al poder té el dret de dir a una empresa de comunicació què és allò que ha de dir i què és allò que ha d'amagar i callar. Quan passa és que algun corc li ha sortit al sistema democràtic. Sembla que estan disposats a acabar amb les veus discrepants, encara que siguin minoritàries, en el camí que els té que dur al monopoli total de la informació.
Ni es pot tolerar la censura prèvia ni la pressió, directa o indirecta, sobre qualsevol opinió o informació perquè aquestes no es poden fer amb condicionaments previs que limitin el lliure debat de les idees únicament als que pensen de tal o qual manera. Quan es limita la llibertat d'expressió i de difusió de pensaments, idees i opinions, difícilment es pot avançar cap a una societat més tolerant i lliure. Governar no pot comportar la vulneració dels drets fonamentals dels ciutadans ni criminalitzar un mitjà de comunicació fins arribar al seu tancament. La gent reclama uns mitjans de comunicació independents que facin un periodisme que funcioni com un contrapoder capaç d'analitzar i criticar els que comanden. Les empreses de comunicació són un mostrador d'opcions i allò que cal protegir és la diversitat, no la uniformitat.
