El verb «emetre», en català i en castellà, té quatre accepcions. A més de la relacionada amb la telecomunicació, «emetre» vol dir: 1 Produir una cosa, una altra que se'n separa. Emetre un so. 2 Manifestar una opinió, un judici, un informe... 3 Produir i posar en circulació moneda, títols, valors. Ara, digau-me a quina es refereix el lobby de les companyies aèries quan et clava una ganivetada de 6 a 10 euros per l'emissió d'un bitllet electrònic, que físicament no existeix, després que t'hagis fet la reserva des del teu ordinador i amb la teva línia d'internet. Hem abandonat els nostres drets i qualsevol repentinat ens pren el pèl sense contemplacions. De fet, per poca memòria que faceu recordareu que aquest robatori se l'inventaren quan les agències de viatge es varen veure obligades a cobrar les despeses d'emissió dels bitllets perquè les companyies els reduïren les comissions. Ara, si vas a l'agència -que paga local, imposts i múltiples despeses- i un treballador perd el seu temps i els recursos tecnològics de l'empresa a facilitar-te un bitllet, en pagaràs el mateix que si t'ho fas solet a casa. Que ho expliquin. O millor, que analistes del cervell i del comportament col·lectiu ens expliquin per què ho admetem, per què ens resignem, talment xots camí de l'escorxador, a ser estafats sense que no es molestin ni tan sols a daurar l'engany amb conceptes de difícil comprensió. Despeses d'emissió... i no emeten res. Vos imaginau que les benzineres d'autoservei, a més de tenir la barra de cobrar igual que les altres (que és molta) ens oferissin el tiquet desglossat on s'especificassin les despeses d'abocament? El cas de les aerolínies encara és pitjor perquè, a més de cobrar per un treball que feim noltros, no ens emeten ni tan sols el bitllet que diuen que facturen.

l l l
A veure si el govern del senyor Zapatero, que ha fet algunes passes en la protecció dels consumidors davant els excessos de les companyies telefòniques, ens guarda d'aquesta guarda. Posats a patir d'esperança, no hi seria de més que les lleis que ens faciliten deslliurar-nos de les companyies paparra, que teòricament ens han de donar de baixa amb una simple comunicació, es fessin extensives a altres àmbits on ens comptabilitzen sense el nostre permís. Sense anar gaire lluny, a la majoria de noltros ens apuntaren a una associació abans que poguéssim obrir els ulls. En el meu cas, no consta enlloc que, des que som major d'edat i responsable legal dels meus actes, hagi manifestat ni la més mínima intenció de pertànyer a l'església Catòlica. Només els he subvencionat via els meus imposts i sempre sense el meu consentiment. Idò, no tan sols em tenen com a afiliat i em comptabilitzen contra el govern que entre tots hem elegit, sinó que, a més, em demanen una quantitat de papers per a desapuntar-me i, per afegitó, es reserven el dret de rebutjar la sol·licitud. A veure si qualcú ens defensa el dret de no pertànyer allà on conscientment mai no hem volgut pertànyer, que ja és hora.