Vos confés que la meva impaciència em juga males passades. Cansat de tenir al davant gent sense manies ni principis, a vegades veig amb bons ulls que qualcú els pagui amb la mateixa moneda. I no està bé. Jo sé que no està bé i he de fer un exercici per refredar els sentiments i endreçar-los amb el cap. Per això no em convenç el principi tan estès que els enemics dels meus enemics són amics meus. No em convenç però sovint caic en el parany d'alegrar-me quan s'escabetxen entre ells i demostren utilitzar les mateixes eines. Des d'aquesta contradicció, confés haver-me alegrat de la caiguda en desgràcia del senyor Rabasco; un haider de ravamassa viu per viure d'un sou de funcionari, massa poc format per assolir el nivell de l'austríac i menys intel·ligent que eLerroux que li serviria de model. Mai m'ha agradat; és públic i ara, que fa la guerra a altres que em cauen tan malament com ell, no m'hauria d'agradar més. A més, alegrar-me que el president Matas es desempallegui d'un soci crescut amb la seva complicitat i després d'haver-lo utilitzat tàcticament, no seria massa digne. Gens digne, per ser precisos. Més m'hauria estimat arribar al mateix resultat després d'una valenta investigació judicial o d'una intel·ligent resposta electoral; el sistema ho agrairia. Però això és la siciliana Mallorca i gairebé res és el que sembla. Ni l'han allunyat del ben dotat càrrec perquè s'hagin albirat dubtes sobre la seva integritat, que és la mateixa des de fa molt temps, ni han descobert res que no sabessen. Només és que ara, fent el mateix que ha fet sempre, els fa nosa. Ekleenex que ara han tirat a la tassa, a l'espera que els jutges estirin la cadena, no interferia en els interessos electorals dels seus botxins. És per això que no puc estar content de cap manera, perquè hi ha interessos més enllà de la collita de vots. I ja sabeu: aquí tot, des de les interferències partidistes dels hotelers fins a la generosa presidència d'un club de futbol, és urbanisme, requalificcions i sucosos beneficis apareguts en canviar una línia en un mapa. I per això, també ho sabeu, no es necessita ni investigació ni costoses inversions en tecnologia ni, tan sols, haver passat per la universitat. Fàcil, senzill i, fins i tot, legal.

l l l
Però quin exercici més difícil aquest de ser tan escrupolós en els mitjans com amb la finalitat. Quan em queix que ePSOE no utilitza l'Estat per fer net, per afuar l'Agència Tributària a tot aquell que no s'amaga de pujar al cotxe oficial des d'una casa que amb el sou no pot pagar, caic en el parany de voler fer net amb mètodes de brutor manifesta. Caldrà fer un exercici d'allunyament dels mètodes que ens han duit a l'embrutiment de la política, on el poder s'ha utilitzat per a crear xarxes clientelars que garanteixin la perpetuïtat del sistema sense importar-ne la ferum fètida que genera. Caldrà fer l'exercici i una pedagogia constant d'aquest perquè qualque dia es vegi amb més claredat la diferència que hi ha entre uns polítics i uns altres. O això o els salvapàtries.