Per una bona educació

Dimecres passat, al matí, la nina va anar a escola contenta i amb ganes, com hi va diàriament. Però per un motiu o un altre durant la primera hora de classe s'orinà a damunt.

La mestre, en lloc de canviar-la i que tot acabés així, la deixà compixada mentre anava a telefonar a la família perquè anessin a canviar-la. Perquè des del centre escolar han decidit imposar que el professorat no canvia cap nen si s'orinen a damunt.

Mentrestant, la meva filla estava vivint una situació molt dolorosa: si ja és desagradable sentir-se banyat quan t'orines a damunt, més desagradable és estar suportant que els altres companys riguin perquè t'has compixat. Per sort tenim família a prop (que no tothom té aquesta sort) i la padrina va anar a cercar-la (perquè els pares ens trobàvem al nostre lloc de feina, i a part de la distància que hi ha, penso que és d'irresponsable deixar la feina per això).

Després d'anar a escola, la padrina hagué d'endur-se'n la nina perquè no es permet tenir roba a l'aula per a possibles canvis. I com no és de estranyar, la nina a la tarda no volia anar de cap de les maneres a l'escola perquè tenia por que els seus companys tornessin a riure's d'ella.

Estic indignada, enfadadíssima amb tota l'organització del centre, que ha imposat aquesta norma. Perquè em pareix denunciable el que fan amb els nostres infants. A on estan reflectits els valors de la vida?, i els sentiments que experimenta un nin de 3 anys que s'orina a damunt? Que no es té present que això pot crear un trauma al nin?, que oblidem que els nins són personetes que senten i pateixen? Per mi és i serà sempre una agressió psíquica al menor, que ara ha tocat suportar a la meva filla.

Demanem una solució, demanem que els pares no permetem que els nostres fills hagin de viure i suportar aquestes situacions. Voldríem que tots els pares que ens trobem amb aquest fet, no ho deixem passar, que lluitem pels drets dels nostres fills, que ho denunciem a la Conselleria d'Educació perquè ells hi cerquin una solució.

Perquè en el fons, el qui hi perd no és ni el professorat ni els pares, sinó els nins, i els nostres fills no es mereixen això.

Magdalena Gómez Massip. Lloseta.