Miquel Payeras

La sort del PP a Palma

Miquel Payeras05/12/05 0:00

Publicava aquest diari divendres, a la secció dels «No vagi per dit», que un partit, no deia quin, té una enquesta segons la qual el PP, de ser ara les eleccions, no obtendria majoria absoluta a Palma. Potser algú se n'alegri i ho vegi com una irrefutable prova que, en efecte, els conservadors poden perdre la batlia el 2007 fruit de la política que du a terme l'actual majoria encapçalada (és un dir) per Catalina Cirer. Doncs no convendria que ningú passàs l'arada davant del bou. Perquè en realitat el que seria molt estrany és que una enquesta a Palma no reflectís tal possibilitat. Perquè a la capital la balança de la ubicació ideològica del votant se desequilibra cap a l'esquerra. El que és espectacularment paradoxal, per això mateix, és que la dreta dugui, en el moment de les pròximes eleccions, setze anys de majoria absoluta fent i desfent (mai més ben dit) la ciutat a voluntat, arribant a límits que és impossible que en un altre indret d'una regió normal els ciutadans capitalins aguantassin. Ho comentava fa poc a Palma un alt càrrec de l'administració navarresa que s'havia desplaçat per fer un acte. Bon coneixedor de la nostra capital, no debades hi té casa tot i que poc l'habita, comentava en tertúlia amb els que el convidaren que el passotisme dels ciutadans cap a l'Ajuntament és quelcom insòlit a qualsevol altra banda d'Espanya, tant com la incapacitat opositora en teixir una alternativa d'èxit, tenint-ho tan fàcil. No ho entenia. Ni ningú, a dir ver. Però així han estat les coses d'ençà de 1991. Per tant, el fenomen interessant no és que el PP pugui perdre les eleccions municipals segons una enquesta, que és el lògic i normal, sinó que a pesar d'això dugui quatre mandats a Cort. Amb Joan Fageda i ara Cirer, amb bregues internes, guanyant a Balears el PP i l'esquerra, a Espanya els socialistes, els conservadors i altra cop el PSOE... passi el que passi, governa Palma el PP quan és a on més difícil hauria de ser. Fenomen paranormal.

Clar que veient i escoltant uns minuts -perquè no tenc la paciència d'un sant- l'altre dia a M-7 els capdavanters municipals del PSOE, Antoni Roig, d'EU-Verds, Eberhard Grosske, i del PSM, Pere Muñoz, aleshores la paranormalitat no és tal i té explicació racional. Amb record de síntesi que m'interessa ressaltar com exemples deia Roig que Cirer «no té un projecte de ciutat», Grosske que «la duen de la maneta» els caps del PP perquè no té personalitat pròpia, i Muñoz que «crea inestabilitat» arreu de la ciutat. El que pretenia ser una ferotge crítica cap a la personalitat política de la batlessa i el seu partit se converteix en boca dels suposats opositors en demostració de perquè guanya el PP. Perquè aquestes breus cites demostren a fins quin punt l'oposició està despistada. El PP, si quelcom té a Palma és un projecte sòlid, nítid i que està executant amb precisió militar. El valor de Cirer, pel PP, és que justament pot ser sacrificada ara de la mateixa manera que va valer per sacrificar l'altre el 2003; no té la menor importància a qui posin, ho saben i ho fan a consciència sense que els faci perdre això un vot. I el PP de l'Ajuntament, finalment, no desestabilitza res sinó, tot el contrari, està estabilitzant totes les forces socials conservadores de la ciutat -més enllà d'anecdòtics casos aïllats- com ha fet sempre i ha demostrat saber fer molt bé en José María Rodríguez. Deia Muñoz, com exemple de màxima rotunditat de la seva argumentació en favor de la tesi de la «desestabilització», que els 20.000 ciutadans del Polígon de Son Castelló -empresaris i treballadors- estan molt molests per les obres del metro, semblant la conclusió el·líptica que gairebé cap votaria el PP. Fantasia. Si quelcom té el PP és que per molt que molesti sap quan ha de molestar i quan, en arribar les eleccions, ha de tancar obres o fer el que sigui per satisfer la seva parròquia i, si és necessari i com va fer el 2003, sacrificar un peó per mantenir el poder apareixent com a «renovador» de si mateix, davant la incapacitat de l'oposició que sempre confon els seus desigs amb la realitat. Aquesta és, en resum, la gran força del PP a Palma. Que a pesar de tenir un ambient sociològic contrari disposa del favor d'uns partits opositors amb líders tan pagats de si mateixos que són incapaços, encara, d'haver entès perquè duen setze anys als banquets dels perdedors mentre els conservadors executen el seu nítid projecte, estabilitzant les forces pròpies i al marge de qui posin a fer com si fes de batlessa.