Negar les diferències entre comunitats autònomes és desconèixer la Constitució i, més concretament, l'article 151. Els ciutadans de les Balears, per exemple, no podem rebutjar en un referèndum un Estatut aprovat a Madrid. L'hem d'acceptar tan si ens agrada com si no ens agrada. És així, perquè així ho volgueren els nostres representants. Amb això de la Constitució... qui estigui lliure de culpa que tiri la primera pedra. Entre els concentrats dissabte passat per defensar-la n'hi havia més d'un que ha vist com li anul·laven normes per inconstitucionals, contràries a principis bàsics. Seria d'esperar que tenguessin un bon callar o, si més no, la humilitat de no erigir-se en únics defensors d'allò que han menystingut.
A quasi tot, li podem trobar antecedents. Ara, es parla molt de la Caixa i de Montilla. Ningú no se'n recorda d'Squasbo (sic) i d'Isba. Lògicament, aquest cas no es volgué dur als Tribunals perquè l'investigassin. També hem vist la polseguera aixecada pel fet que quatre jovenets protestassin davant la COPE -les pintades, condemnades per la Federació de Sindicats de Periodistes, no són el mateix. És molt recent la sentència, dictada per la jutgessa Martina Mora, la qual ressaltava: «L'existència d'un desacord amb la línia editorial s'ha d'entendre inclosa en el dret fonamental d'expressió i pensament que la Constitució reconeix a tota persona. Això dista molt de poder ser qualificat com a amenaça, ni que sigui de manera implícita». És a dir, la Carta Magna dóna moltes de sorpreses a alguns dels seus valedors.
Si qualcú repassa els articles escrits per un servidor al llarg dels darrers anys, comprovarà que, en allò referit a l'organització interna de l'entitat, he demanat sempre allò que Més per l'Obra s'ha compromès ha dur endavant. Per això, vaig votar la setmana passada. Dies abans Tomeu Martí, acompanyat de Joan Miralles, havia volgut que conversàssim. Em fa la impressió que vaig contribuir a dissuadir-lo que dimitís de vicepresident l'endemà de les eleccions. Hauria estat una estafa. Costa d'entendre que les persones hi coincideixin en els plantejaments bàsics. Deu ser una qüestió de prejudicis. Au, sort!
