Només unes línies, no vull fer sang. Jo també he estat jove i no només de jove m'he equivocat, quedi clar. Però ara que eCol·legi d'Infermeria, arran d'una fotografia desafortunada en el calendari deCos de Bombers de Palma, destapa el substrat masclista i vergonyós que encara dorm en el subconscient col·lectiu respecte a la seva professió, és quan record que una estudiant d'aquesta carrera en la UIB em titllà de viure en un altre món i de no entendre les lleis del mercat i de la propaganda per haver-me molestat per un cartell on els estudiants d'aquesta especialitat convocaven una festa i entre els reclams hi havia un «show d'infermeres». No diré que vaig dubtar del meu pensament, perquè per sort en aquest aspecte tenc les conviccions ben fermes, però sí que m'entrà la sospita sobre si ja no era capaç d'entendre les generacions més joves. I és evident que no, que no som capaç d'entendre-les al 100% però que encara hi ha coses, com la dignitat, que no depenen de les generacions, només del nivell de cultura que assoleixen. Basta. No s'ho paga fer més sang perquè visc en el convenciment que els lectors d'aquestes línies tampoc no tenen dubtes i només poden veure com a impròpia l'esmentada fotografia que reflecteix una «sexualitat de consum» i jerarquitzada. Bé, només afegir que e«professional» que ha plantejat el calendari no només no té clar que la seva infermera es mostra en una submissió que només es diferencia de les afganeses en burka per la quantitat de tela, tampoc s'aclareix amb les llengües i demostra que tot es relativitzable per facilitar-ne el consum. Escriu els mesos en català i pels dies de la setmana utilitza la inicial castellana. Pragmàtic mercader, com l'alumna d'infermeria.

l l l
No crec que sigui per dogmatisme que les beates de Cort han censurat l'Adoració dels Reis que cada any l'Ajuntament patrocina. És per por. Pànic a la llibertat d'expressió, per molt que després es copegin el pit fent costat a la COPE en nom d'aquesta. Pànic i impotència davant la frescor que sorgia d'un espectacle que ni controlaven ni s'hi posaven a l'alçada. Els molesten les rialles, perquè no les entenen. Viuen amargats per la transcendència, per l'enquesta electoral i creuen que un parell de crítiques en broma els resten l'autoritat que demostren no tenir. L'autoritat es té, l'autoritarisme es demostra. En el fons, i em podeu creure, em fan llàstima. Arribar tan amunt per témer una broma de tan poca projecció pública, fa llàstima. Els que publicam en els diaris o en els mitjans audiovisuals sabem de la pell tan prima que tenen. Telefonen als responsables per fer-los saber no que hi ha un error en la informació o en l'opinió -que seria comprensible, encara que no sempre necessari-, sinó que no els ha agradat el to o la frase. Petitons: tanta inseguretat només podria ser malaltissa o reconeixement tàcit que han arribat més amunt del que es mereixien. Triau.