Cada dia s'hi assemblen més. El franquisme era molt aficionat a encendre el fervor popular, per Gibraltar, contra el cardenal de Milà i futur papa Pau VI, pel dia de la victòria dels exèrcits insurgents..., i, ja cap al final, convocada pels reductes del feixisme més sòrdid, una gran multitud es concentrà a la plaça d'Oriente, de Madrid, sota el lema «Esta vez, porque sí». Es tractava de donar mostra d'adhesió incondicional a un cabdill que ja només es recordava d'ell mateix com a dictador cansat de tot menys d'aplicar penes de mort després de sentències irregulars. A Espanya, les grans concentracions de la dreta «porque sí» emanen inconfusibles efluvis filofeixistes. Aquesta vegada, els populars han creat un entorn psicològic del qual s'han aixecat frases com que volen «una España una, grande y libre» o tractant de «gentuza» aquells que són tenguts per enemics. Aquests fervors patrioters han creat un microclima propici a tota casta de pràctiques de baixa qualitat democràtica. Ara, com tantes vegades en la dictadura franquista, es tracta de crear una gran alarma social -la pàtria està en perill- davant l'avanç de l'enemic. Els enemics poden ser dues classes: o són reals o els crea la por. La dreta espanyola és especialista en la creació d'enemics per la por. Davant aquests enemics, s'invoquen conceptes com els d'unitat. Si no t'hi uneixes, estàs a l'altra banda de la trinxera i ets un mal espanyol, etc., etc., etc. I tot això, capitanejat des de la tenebra per un polític que es manifestà reiteradament contra la Constitució fins que s'hi va haver d'arrambar per accedir al poder. El seu nom és José María Aznar. Però no us deixeu enganyar: quina gent es manifesta a favor de la Constitució quan la Constitució objectivament no està en perill? Aquells que, com a molt, l'accepten en la seva lectura més restrictiva. La dada definitòria de la concentració la proporcionen els que han cridat per una Espanya «una, grande y libre» i els llegendaris autocars que han menat gent de tot arreu, noliejats pel PP. I, com sempre, com en la plaça d'Oriente, les banderes enarborades de manera sectària i excloent. El missatge és cada dia més clar: ells estan disposats a arribar on sia. Saben que l'esperit democràtic trava la resta de ciutadans.