Darrerament s'està parlant molt de crispació. Bastaria consultar les hemeroteques per comprovar qui va començar a insultar, i per tant a crispar, però no és aquest el problema. Les responsabilitats estan clarament repartides, perquè si a un el comencen a insultar, tard o d'hora contesta amb insults, si no vol que l'acusin de debilitat. Això és el que li passa al President Zapatero, que demostra que no vol contestar als insults, cosa en principi encertada, però que els mateixos crispadors ja la utilitzen per acusar-lo de dèbil o, per dir-ho amb el seu llenguatge parafeixista, de covard. És la seva tàctica: tiren la pedra, i després acusen qui té el trau en el cap de gemegaire. Ara l'apliquen per defensar la COPE: Després de mesos d'insultar de la manera més barroera i vergonyosa el Ministre Montilla, quan aquest ha acabat la paciència i ha començat a contestar, tenen la santa barra (o almanco beneïda pels bisbes) d'acusar-lo d'acossar la COPE! I els corifeus que creuen poder treure profit d'aquesta desvergonya, és a dir, el PP, s'atreveix a invocar hipòcritament la llibertat d'expressió que ells no respecten a cap dels mitjans que controlen. Tampoc no és aquest el problema, per molt que algú digui que tothom pot dir el que vulgui en un país lliure. Jo no puc invocar la llibertat d'expressió per insultar vilment un polític del PP, per molt que discrepi dels seus plantejaments. Millor dit: A un país lliure potser és possible, però a un país lliure i, a més, civilitzat i seriós, que és com voldríem que fos el nostre, no. A un país així, no basta tenir la llibertat de desconnectar la ràdio o no llegir el diari corresponent. En els països lliures, civilitzats i seriosos, la societat civil i els mateixos professionals de la informació exigeixen que no es confongui la llibertat d'expressió amb el llibertinatge de l'expressió. A un país lliure, civilitzat i seriós, si els bisbes fossin propietaris d'una emissora (que no sol esser el cas) i s'hi utilitzàs un llenguatge tan groller com el de molts de programes de la COPE o no s'hi respectàs la dignitat de les persones, estarien escandalitzats i no ho permetrien de cap manera. I qui diu la COPE, diu qualsevol mitjà de comunicació, escrit o parlat. De fet, l'obligació d'una societat madura, civilitzada i seriosa és rebutjar de manera contundent aquestes pràctiques, i els primers interessats que això fos així haurien d'esser els periodistes i els responsables, al nivell que sigui, d'un mitjà concret. En aquest sentit, l'erra completament el senyor Antoni Rami, persona per altra banda prou ponderada, quan diu que, com que IB3 és un mitjà de comunicació, té l'obligació de defensar la COPE. Fals. Si la COPE (insistesc: o qualsevol altre mitjà de comunicació) vulnera de manera permanent i sistemàtica la més elemental ètica professional, és obligació del col·lectiu periodístic denunciar-ho, a fi d'evitar no sols generalitzacions dins l'opinió pública, sinó també contaminacions del propi col·lectiu amb pràctiques que desprestigien el conjunt professional. Això és el que es fa en els països lliures, civilitzats i seriosos, on no hi ha tribunals d'honor, com és lògic, però sí institucions creades pels propis professionals que emeten crítiques a un mitjà determinat quan creuen que la seva actuació perjudica el prestigi del conjunt. I com és natural, s'exposen i se sotmeten a la crítica que la seva pròpia actuació pugui provocar entre els professionals que la considerin injustificada. El problema, per tant, no és que aquí estigui amenaçada la llibertat d'expressió, com vol fer creure ara la dreta més reaccionària i cavernícola del país perquè així li convé. El primer problema és, entre molts altres, la manca de coratge cívic per aturar els peus als vertaders enemics de la convivència pacífica dins la discrepància civilitzada.