Aduladors i detractors semblen coincidir que el president Matas és un bon gestor. Objectivament no apareixen gaires proves i qui diu tenir-les parla de quantitats de milions invertits o de quilòmetres de carreteres asfaltats. Per acostar-me a una anàlisi el més seriosa possible, deixaré per poc distant la valoració de la seva actuació d'aquesta legislatura. Hi haurà temps per al balanç i no cal anar amb presses. Per respecte -que és un motiu suficient-, no faré referència a l'èxit de la seva gestió privada, la que tenia abans de muntar-se en un carnet i perdre les manies, fins i tot, contra el seu president de govern. La traïdoria al senyor Soler, fent balanç del què li ha suposat, pot considerar-se una mostra de bona gestió; consideracions morals a part. No diria el mateix de la seva capacitat per perdre socis i, de rebot, el govern. Ni del do de l'oportunitat que demostrà quan aprovà les DOT que emputaren la part del seu electorat que li faltà per a la majoria absoluta. Després vengué la depressió de seure en el banc del cap de l'oposició i el miracle del seu nomenament per regir el ministeri fins al moment considerat «maria» i destinat a tenir un protagonisme dur en aquella etapa de majoria absolutista.

l l l
Aquí, la cotització del personatge en el parquet balear augmentà molts punts malgrat que encara ningú ens ha explicat per quins motius que no sigui la seva habilitat per tudar milions en projectes tan estrellats com la compra de Raixa o dels contestats passeigs marítims. Sense la seva bona gestió, a més d'estalviar una milionada a tots els espanyols, els mallorquins gaudiríem d'una Raixa ja rehabilitada, quan la senyora Sanders no hi fos, i tendríem la seguretat que, finada la propietària, la finca ens revertiria amb més esplendor de la que ara ningú sap com donar-li. Cert que, per contrarestar la tudadissa i gràcies a la seva intervenció, una parella d'espanyols ben nascuts (supòs que en representació de tots els altres) s'estalvià molts doblers gaudint en exclusiva d'una piscina per la qual pagaven com si fos pública.

l l l
Fora del localisme que ofega un personatge tan important, la seva màxima actuació ministerial va ser un Pla Hidrològic incapaç de passar el sedàs de l'Europa civilitzada, molt més rigorosa a l'hora de mantenir els recursos naturals i de tudar els doblers públics. Tampoc no podríem oblidar que en el seu mandat Espanya accelerà l'incompliment del protocol signat a Kyoto fins a assolir la vergonyosa fita d'encapçalar el llistat de països que en lloc d'esmolar han fet osques ajornant decisions polítiques que la nostra indústria pagarà amb escreix. Els acòlits trobaran arguments per veure un estadista de pes darrere cada una d'aquestes decisions, però eTribunal Suprem acaba d'ordenar l'esbucament (així, talment) d'una depuradora en el riu Besaia, a Cantàbria, projectada i iniciada en el seu mandat, per no haver complit les lleis del propi ministeri a l'hora de triar-ne la ubicació. Com veis, un èxit de gestió.