La Universitat no ha de limitar-se a expedir titulacions i a transmetre coneixements. Representa uns valors inseparables de la resta de la seva tasca i molts dels quals s'havien qüestionat pel cas Mesquida. Ahir, almanco, la UIB en recuperà el principal: el «sapere aude», el fet d'atrevir-se a saber. La gravetat dels esdeveniments relatats en una denúncia, que era un secret de domini públic al campus, no es podia tapar amb una «solució política». Requereixen una investigació. Massa vegades la UIB ha de fer front a insinuacions i a rumors que, per definició, no es poden desmentir ni combatre. Ara, però, tenia una denúncia per escrit damunt la taula i estranya que el principal acusat no fos el primer a reclamar un aclariment dels fets. La investigació i l'assumpció de les conclusions fins a les darreres conseqüències eren i són l'única sortida honorable. És comprensible que al Rectorat l'hagi disgustat que els esdeveniments transcendissin. Però encara li hauria de saber molt més greu la seva hipotètica comissió. Per tant, encoratjam el Rectorat a arribar fins al final, sense perdre el temps en allò que podria ser anecdòtic. Si és així -i estam segurs que ho serà-, la UIB s'haurà guanyat molt més respecte que el que tenia abans que començàs aquesta història. Ahir es començà a anar pel bon camí i per això hem de donar l'enhorabona al Rectorat.